Peixos escaladors

SR. DIRECTOR:

Avui li parlo des de la perspectiva d’un peix, però no un peix qualsevol, sinó un peix obligat a escalar per l’actual sistema educatiu. En una societat tan escèptica i cínica com la d’avui dia, no és estrany que l’educació canviï col·laboració per competició, la diversitat per hermeticitat, i expressió per disciplina. No creu vostè que en lloc de robots programats, s’hauria d’instruir lliurepensadors? No creu vostè que els alumnes haurien de canviar els seus codis binaris per vívids pensaments i emocions? Robin Williams va dir un cop: “T’has d’esforçar per trobar la teva pròpia veu, perquè com més triguis a començar, menys probable és que la trobis.” Jo em pregunto, doncs, què se n’ha fet, de les veus joves? No és hora d’ensenyar a pensar, en lloc d’aprovar? I què me’n diu de les arts? Em negarà que l’actual sistema dóna més importància a assignatures com matemàtiques i física? A mesura que els nens creixen i es converteixen en adults, la creativitat i mane- ra de pensar són gradualment assassinades per un sistema vell i superflu que sembla no voler entendre que cada alumne té diferents necessitats, punts forts i somnis. No creu vostè, senyor director, que ja hauria de ser hora d’abandonar la talla única per convertir-la en una de personalitzada? Ja no necessitem memòries prodigioses o robots repetidors; no necessitem exàmens estandarditzats que ens divideixin segons les nostres diferents capacitats; necessitem gent que sàpiga connectar, innovar, que pensi fora de la caixa. O creu que la nota d’un examen pot determinar l’èxit d’una persona? Albert Einstein digué un cop: “Tothom és un geni. Però si jutges un peix per la seva habilitat d’escalar un arbre, sempre viurà creient que és un inepte.” Senyor director, deixem de jutjar els peixos; aprenguem a opinar, a pensar, a expressar-nos; aprenguem a viure.

ALBA SERÓ BELL-LLOCH. Guanyadora 2a categoria IX concurs Josep Pernau