La solitud

Sr. Director:

Té més de 80 anys, la seva vida ha transcorregut entre pastar i deixar coure el forn de pa. Les seves mans plenes de cicatrius i butllofes han deixat en la seva memòria la complicitat del deure complert amb la societat...

Ara només somia en els seus records, les seves fotos, els seus escrits, la pintura. Tot té cabuda dins d’aquest cor de nen que encara perviu al seu interior... La vida, a Antonio, li ha proporcionat moltes alegries, però també amargors, tristeses i desacords, amb ell mateix i amb els altres...

Però Antonio s’ha quedat sol a la vida, on ha conegut el seu pitjor enemic: la solitud... Aquest destí incert, que et va abraçant sense remei cada dia, on esperes avançar i no donar-te per perdut. Però és en aquesta solitud, la que no et deixa pensar, on intentes obrir portes que no s’obren...

Moltes persones són com Antonio, l’únic que demanen és una oportunitat per sortir de l’anonimat i vèncer aquesta fosca realitat... La societat l’hi devem amb escreix i mentre no posem fi a aquesta terrible realitat, la solitud, cada vegada més, serà, lamentablement, la nostra fidel acompanyant fins al final dels nostres dies...