Un any més arriba el dia 8 de març amb el repte de la igualtat per assolir

SR. DIRECTOR:

Un any més no hi ha gaire a celebrar i el Dia Internacional de la Dona es converteix en un dia de lluita, reivindicació i de visibilitat d’unes dades que ens haurien de fer reflexionar. Resulta molt difícil parlar amb números freds i estadístiques d’un tema tan delicat i trist com és el fet que una dona hagi de fer front a un món laboral on aquests números, la col·loquen en clar desavantatge davant d’un home només per raó de sexe. La discriminació és evident i no es pot rebatre quan sabem que hi ha una bretxa salarial que va del 40% al 15%, depenent del lloc de treball. Al Sector Públic és menor. Aquesta dada és curiosa, perquè parlem d’un àmbit on no hauria d’existir diferència salarial entre homes i dones. L’administració no pot fer distincions pel sexe a l’hora d’atorgar una plaça i, de fet, aquesta norma es compleix. Al sector de la Generalitat, les dones ocupades dupliquen els homes, i aquesta dada que pot semblar una bona notícia, no és més que un parany. Els homes empleats a la Generalitat, tot i ser la meitat que les dones, ocupen el doble de comandaments directius i alts càrrecs. Un cop més l’estadística és demolidora i aquesta dada posa de manifest que mentre el criteri de selecció sigui la capacitat intel·lectual, les dones aconseguim assolir xifres molt superiors a la dels homes, però, quan entren en joc criteris personalistes per triar llocs de responsabilitat, clarament mana el sexe, i mai és a favor de les dones. Queda palès, doncs, que una dona ho té molt complicat en un món on la mateixa societat no és capaç d’eliminar temes denigrants i intolerables per a la dona. No ens equivoquem, el dia 8 de març és un dia de lluita, però per als que volem canviar les coses, cada dia és 8 de març.