Un sincer reconeixement

SR. DIRECTOR:

Ja fa un dies que la mare ens ha deixat. Ara ho estem paint, fent-nos costat i sabent, però, que mentre estigui en el nostre record no morirà mai. I ara també, mirant endarrere des que va començar la seva malaltia, recordem els que ens van ajudar a tenir-ne cura. La rialla, la paraula, el gest i la comprensió d’aquelles persones que, quan nosaltres sentíem la frustrant impotència de qui no hi pot fer res, ens van acompanyar, ens van dirigir, ens van ensenyar, i en van fer costat en els moments mes difícils.

Als grups humans de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Lleida, de Trastorns Cognitius de l’Hospital Universitari de Santa Maria i molt especialment, a tot el personal de la Residència JOVIAR, que va esdevenir un membre més de la família, mai no els podrem tornar una ínfima part de l’afecte, la companyonia i el consol que tan generosament ens han traslladat tot aquest temps, tant a través de l’atenció a la mare, com a la dels que l’estimàvem. Feu una tasca força dura i feu que sembli tan fàcil... Els nostres més sincers reconeixements a tots vosaltres.