'El Segre'. Any 1865

Sr. Director:

Fa uns vint anys, passejant pel Rastro de Madrid, veig a l’aparador d’un antiquari un llibre gran, amb el títol El Segre. El títol va cridar la meva atenció immediatament. Entro, el fullejo i em trobo amb tots els exemplars del diari El Segre de l’any 1865 –en total 180 exemplars– enquadernats a l’època. No dubto a adquirir-lo. Ja a casa, llegint-lo, conec que el dimecres dia 1 de febrer de 1865, un grup d’amics de Lleida, es van embarcar en una aventura i van editar un nou diari en castellà amb la capçalera El Segre. L’editor era Agustí Prim i Tarragó i es va imprimir a Establecimiento Tipográfico de Dn. José Sol. Sortia cada dia, a excepció dels dilluns. El preu de la subscripció mensual era de 6 reals.

El que tenia a les mans era una meravella de fa 156 anys, i per això el conservo amb un zel especial. Les notícies que conté formen part de la història de Lleida del segle XIX. La informació va des de les notícies locals i nacionals fins a les internacionals. En el camp internacional, criden l’atenció les notícies sobre la Guerra de Secessió Americana, amb detalls de les batalles del General Grant contra els Confederats del General Lee. En l’apartat de notícies de caràcter nacional, entre altres, el 14 de febrer 1865, a la pàgina 3, s’informa que són necessaris 40.000 homes i nombroses despeses per mantenir la dominació a Santo Domingo. Els comentaris sobre la vida de la ciutat, amb La Gacetilla, que explica les activitats socials i culturals de Lleida el 1865. Dins la publicitat, criden molt l’atenció els horaris de la diligència que sortia de Lleida en direcció a Montblanc per poder agafar el tren que anava a Barcelona i Tarragona. A Lleida encara no hi havia tren.

Després d’uns set mesos de recorregut, el dijous 31 agost 1865, El Segre anunciava la fi de les seves activitats. A partir d’aquest dia, el seu equip de redacció entrava a formar part d’El Ilerdense. Aquella troballa de fa 156 anys és un veritable llibre d’història amb nombrosos fets i informacions de la ciutat de Lleida al segle XIX. Han estat emmagatzemats en el temps i veuen la llum ara, en ple segle XXI