La meva padrina

Sr. Director:

A la Rosa, la Val, la meva padrina, la recordo cantant sarsuela, cosint i cuinant el millor fricandó que hauré provat mai, sempre arreglada amb les seves sabates de taló. Li agradava ballar i s’estimava el Josep, el seu marit, per sobre de tot.

Però un dia va deixar de cantar, de cosir, de ballar i de cuinar, no perquè no volgués, no, simplement ho va oblidar. Igual que va oblidar els noms dels qui l’estimaven: la seva família, els amics i el veïns.

Va arribar el dia que va haver de deixar casa seva per anar a la residència La Llar de Sant Josep, ho poso així en majúscules, perquè allí hi va trobar una nova companyia i uns nous amics. La Rosa ha viscut 8 anys a la Residència i sols puc donar les gràcies en nom meu i de la meva família per haver-la cuidat tant com ho hauríem fet nosaltres.

Gràcies a tots el que heu fet que els últims anys i dies de la meva padrina hagin estat tranquils i agradables, a tots aquells que l’heu tractada o que l’heu passat a veure algun moment tan sols per donar-li un “Bon dia, Rosa!” Gràcies pel tracte i per no deixar sols ni els que són dins, ni els que hi passen de visita, sempre amb bones paraules, tot i sabent que de dies n’hi ha de bons i de no tan bons.

No en tingueu cap dubte, si la Rosa recordés parlar, cuinar i ballar, us cantaria una sarsuela, us prepararia un bon dinar, es posaria les seves sabates de taló per ballar en les vostres festes i us agrairia ella mateixa tot el temps que li heu dedicat