Sóc cambrer

SR. DIRECTOR:

Com a cambrer vull demanar perdó. Perdó per dinar després d’un servei a les 6 de tarda o per sopar a les 4 del matí. Perdó per voler cobrar un sou digne i que se’m respecti el conveni. Per passar més hores a la feina que a casa meva i perdó per demanar que se’m paguin les hores extres. De debò necessiteu descansar entre torn i torn? Això està sobrevalorat.

Com a empleat vull demanar perdó per demanar que el meu uniforme no estigui fet servir i net, al cap i a la fi només som empleats i no podem queixar-nos del que l’amo disposi. Sóc cambrer, i dec submissió al que l’amo disposi. Cap problema. I ara, després de tot, vull que demaneu perdó vosaltres els “amos” per creure que sou els amos de les vides dels vostres empleats, per pensar que el vostre negoci ha de ser el més important de la meva, per pensar que a fuetades camina millor el ruc, pels menyspreus davant dels clients, per la vostra mesquinesa, per creure-us empresaris de l’hostaleria quan tan sols sou uns terroristes de la mateixa i per abusar de les persones que necessiten treball pagant-los 4 euros i si no és possible ni se’ls assegura, vull que recordeu que si no es pot pagar un cambrer no se’l contracta i treballes tu mateix en el teu negoci...

Finalment vull demanar perdó perquè malgrat tot l’anterior els cambrers vam somriure al client, el vam tractar de manera professional tot i la càrrega que portem, per tractar de donar el millor servei possible, i de veritat perdó per ser “només un cambrer”. Així que, companys, a somriure, que ningú ens robi el somriure, que sens dubte és la nostra millor arma. I gràcies per fer que aquesta ocupació sigui una professió digna i cada dia més valorada.