El sector porcí de les Garrigues, desordenat i insostenible

Sr. Director:

Després de veure publicat al seu mitjà l’article d’opinió del Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, escric aquestes deu ratlles amb l’ànim d’aportar més opinions al voltant del sector porcí i enriquir el debat actualment força actiu. A mesura que llegia l’article, cada vegada entenia menys el contingut, les afirmacions que fa, en referència a l’ordenació del sector porcí. Si bé és cert que reconeix l’excés de la cabana porcina, anomenant el fenomen d’alta densitat, que suposa un reconeixement tàcit d’excedents de purins. Quan això passa en produir un residu més enllà de la capacitat per gestionar-lo, tenim un problema que manifesta un clar descontrol del sector.

Ara bé la solució davant de tant desordre, anomenada sostenible per part del Rossend, és posar en marxa les plantes de purins parades, començant per Tracjusa, substituint el gas natural utilitzat anteriorment per una incineradora de residus, un sistema que el Rossend s’atreveix a catalogar d’economia circular. El que diu el pla d’acció de la UE per l’economia circular, referit als residus, és que la Comissió seguirà promovent les millors tècniques disponibles (BREF). Arriba a pensar que la millor tecnologia és la d’incinerar residus quan no l’utilitza cap país dels grans productors de porcí, en primer lloc perquè és un dels sistemes més contaminants, i en segon lloc perquè a casa nostra tenim sistemes alternatius que funcionen, com la granja Bruguer a Osona i Alcarràs, sistemes que sense afegir cap tipus d’energia calorífica separen les fraccions líquida i orgànica de forma mecànica amb centrifugació, mentre que la planta de bioenergia d’Almenar, a més de produir compost també produeix biogàs al tractar els purins, que aprofiten per fer electricitat i calor.

Doncs bé, el que tenim al sud de les Garrigues és un sector porcí desordenat amb excedents, de 150.000 m3 de purins, els mateixos que en porcs, amb la consegüent contaminació subterrània de les aigües i l’aplicació d’una solució magistral per resoldre-ho que consisteix a instal·lar una incineradora de residus. Insistir i obstinar-se a imposar una incineradora per cremar residus no persegueix tractar els purins sinó fer un gran negoci i utilitzar la cara amable dels ramaders com l’excusa solidària. Mentrestant el temps va passant i la producció de purins es va acumulant, com a mesura de pressió cap a l’administració. La defensa del Rossend Saltiveri al projecte de fer una incineradora promoguda pel Filo i el Cau és per l’amistat que els uneix que entre altres comparteixen accions d’una empresa energètica.