La facilitat de criticar

SR. DIRECTOR:

Vull deixar clar que aquest escrit és a títol personal, per tots els esforços i vivències que he tingut amb l’Associació de Veïns del Camp d’Esports; en una relació, que no m’amago, que s’aclareix amb el meu cognom.

Que el Parc de les Arts és una notícia d’actualitat està clar, però en cap cas és un projecte d’actualitat. Fa molts anys que està damunt la taula i ha patit diverses modificacions, amb l’associació de veïns treballant i pressionant per aconseguir que es tiri endavant. Uns esforços que no s’anunciaven als quatre vents al més mínim avenç o retrocés, com sembla que agrada fer a alguns, perquè es noti com de dur treballen.

Era un treball constant per aconseguir que un descampat es convertís en el millor equipament possible per al barri. El punt que més vull remarcar és, com dic a l’enunciat, aquesta facilitat per criticar la feina feta que sembla tenir la plataforma “El parc és nostre”. Puc entendre i respectar del tot el fet que no els agrada com gestiona l’associació de veïns el projecte actual del parc, estan en el seu dret i fins aquí tots d’acord. Però no em puc callar que aprofitant la desentesa actual, critiquin i menyspreïn la feina de més de vint anys. Vint anys que s’han dedicat a intentar resoldre dubtes veïnals i dinamitzar el barri, on s’han fet multitud d’activitats al llarg de tot l’any i per a tota la gent: tallers de pintura, casals per a infants, jornades per a gent gran, activitats nadalenques, carnestoltes, castanyades, festes majors de barri... I tot amb una dedicació desinteressada, de forma voluntària i utilitzant incomptables hores del temps lliure i familiar.

Que les coses es poden fer millor és ben clar, això passa a tot arreu, però no és aquest el fet que els molesta; sinó que aprofiten ara que no han rebut el suport esperat, per atacar tota la trajectòria de l’associació, no sé ben bé si per rebre més suports veïnals o és una simple estratègia mediàtica. Per acabar, els faig un suggeriment, amb tota la meva bona fe, pel canvi del nom de la plataforma “El parc és nostre” a “El parc és de tots”, considerant la importància que es dóna al parc, i el suport que busquen. Ja que considero que no serà un equipament per als veïns que viuen just davant, sinó de tot el barri i de tota la ciutat.