Figura paterna i orientació sexual

SR. DIRECTOR:

Quin rebombori mediàtic i polític que s’ha format al voltant d’un escrit del bisbe de Solsona. El cas és que Mons. Xavier Novell comenta en el full diocesà l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia del papa Francesc, i en cita unes paraules: «Es diu que la nostra societat és una “societat sense pares”. En la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada». 

Novell es pregunta després si la confusió existent actual en l’orientació sexual de nois adolescents no serà per aquesta absència de la figura paterna que ens indica el papa Francesc. I és això el que sembla escandalitzar uns quants. Amb tot, la del bisbe no és sinó una observació  elemental en indubtable relació amb l’afirmació del papa Francesc. 

Efectivament, la manca de rellevància de la figura del pare, i per tant l’absència d’aquest referent important per una adequada orientació sexual, es troben plenament recolzats per la recerca científica dels darrers anys en el camp de la psicologia, i els lectors interessats en poden trobar un resum àmpliament acompanyat de nombroses referències bibliogràfiques a l’article titulat How Do Fathers Fit In? del conegut think tank britànic Civitas.