SEGRE

Eduardo Pérez

Llàgrimes des d'Indonèsia

Excapità de la UE Lleida

Creat:

Actualitzat:

Sr. Director:

Sé que molta gent ha escrit i parlat sobre la pèrdua de l’Emili, el gran Emili, però m’agradaria que tothom sabés una història que vam compartir ell i jo en la qual es resumeix com era.

A l’Emili l’he gaudit com a company d’equip (Balaguer), com a segon entrenador i entrenador de porters (UE Lleida) i com a primer entrenador (UE Lleida), però sobretot n’he pogut gaudir com a amic. La història que vull explicar i que resumeix el seu gran cor i que gairebé ningú no sap és la següent.

L’Emili em va fitxar per formar part de la seva UE Lleida a Segona B. Em va fitxar havent sigut el pitjor porter del grup 3 de Segona B. Confiava en mi, però no vull parlar més sobre això. Vaig ser-hi tres temporades, fins a la desaparició de la UE Lleida. A mitjans de la segona temporada, al meu pare li van diagnosticar un càncer terminal (6-8 mesos); no hi havia solució, amb la qual cosa vaig tocar fons. La meva família vivia a Logronyo i em perdria molt sense estar al seu costat. L’Emili es va asseure a parlar amb mi i em va deixar ben clar que el primer era la família, així que em va proposar una solució: si jugàvem diumenge, dilluns era entrenament de recuperació i dimarts era el dia lliure. Doncs bé, ell em va dir que després del partit me n’anés a Logronyo, el dilluns me’l donava lliure i el dimarts descansava l’equip, així que podria tornar de Logronyo el dimecres al matí i així podria passar tres dies a la setmana a Logronyo. Ho vaig fer moltes vegades. El diumenge, després del partit, viatjava amb el meu fill Guillem i ens en anàvem a passar dos o tres dies amb el seu avi.

Quan va morir el meu pare a meitat de la pretemporada de l’any següent, l’Emili, juntament amb l’staff i la plantilla (espectaculars persones), van decidir anar al funeral a Logronyo (anada i tornada, 700 km) i tornar el mateix dia. Ara jo, treballant des d’Indonèsia, tinc impotència de no haver pogut assistir al seu comiat.

Gràcies, amic Emili, per tot, per haver-me deixat gaudir del meu pare i per ser com diem tots els que et vam conèixer: la millor persona del món.

tracking