Gossos. Arma blanca a l'abast de tots.
SR. DIRECTOR:
Amb tots els anys que fa que corro (literalment) per aquests mons, mai he sentit dir a ningú que el seu gos és perillós. Tothom, quan porta un gos sense lligar i aquest se t’acosta (encara que ja vagis caminant per allò de no espantar l’animal), et diu: “Tranquil, no fa res. Només vol jugar.” Tant és la mida del gos o l’empenta amb què se t’acosti... Sempre reps la mateixa resposta. I el gos t’acaba ensumant, posant-te les potes a sobre o bordant com si li haguessis pres el menjar.
Una arma blanca que, si et mossega, ja la tens. I la resposta també la coneixes: “Doncs és estrany, mai ho havia fet, això.” Ai, Verge santa! Quanta innocència! Si són gossos! No saps com actuaran! Per molt que ens costi de reconèixer, són animals irracionals.
Bé, però si ja és fotut trobar-te en la situació anterior, pitjor són els amos de torres o cases de camp que tenen els gossos sense lligar, campant com volen pels voltants de la finca. I aquests voltants són un camí públic per on tothom pot passar.
Doncs això em va passar, una vegada més, l’altre dia, al camí de la Caparrella, prop de l’encreuament del camí Siscart. No un, ni dos... fins a quatre gossos grans van sortir al camí i em van barrar el pas. Tots bordant i venint cap a mi. Vaig cridar, xiular, però res, allí no va aparèixer ningú. L’amo no sé on seria, però els gossos feien d’arma blanca per un camí que és públic i de lliure accés. Vaig haver de tirar enrere per evitar una queixalada.
Tot plegat és indignant. L’Horta de Lleida és una peça important per al teixit econòmic i social de la zona, i per la seva ubicació es troben indefensos davant de robatoris i actes vandàlics. Però els camins de l’Horta els hem de poder utilitzar tots. No pot ser que cadascú tingui el seu califat i no respecti les mínimes normes de convivència.
Aquest cop, ho vaig poder solucionar tirant enrere, però potser la pròxima vegada no hi seré a temps i, quan els vegi, ja els tindré a sobre.
Associacions de veïns i grups en defensa de l’Horta, els camins són de tots i que cadascú a casa seva tingui i faci el que vulgui, però els gossos al carrer, com a arma blanca, no. Civisme, si us plau!
