Record d'en Carles Capdevila

Sr. Director:

Amb motiu de la mort d’en Carles Capdevila, s’estan recordant molts dels seus articles que, a partir d’ara conformaran el seu patrimoni. Vull recordar l’1 de juny del 2016, quan va fer la conferència de cloenda del curs 2015/2016 de les Aules d’Extensió Universitària de Lleida. La seva expressivitat oral contrastava amb el seu aspecte físic ja molt deteriorat per la malaltia. Malaltia de la qual parlava amb humor i que li servia per trobar el millor que li proporcionava, especialment en el tracte amb el seu entorn. Al final de l’acte acadèmic, la nostra coral, Aules. Cor, va interpretar el Gaudeamus. L’endemà, en Capdevila va publicar un article al diari Ara que va titular: “Qui canta, alguna pastilla espanta” i que recomano llegir.

Ens va copsar ràpidament quan ens va definir com una “jove coral de gent gran” i, a part dels elogis, va analitzar “l’exercici de memòria, l’alternativa a la risoteràpia, les amistats que hi neixen, i el que suposa l’autoestima que surt reforçada en cada actuació i que puntua com a antidepressiu sense necessitat de protector d’estómac”, entre altres coses. Tot això ens ve donat gràcies a la tasca d’un jove director, que és en Robert Faltus. Ell ens dedica la seva atenció i professionalitat per tal que, a part d’estalviar-nos algun medicament, les nostres actuacions es mereixin un article de, ni més ni menys, que en Carles Capdevila. Gràcies, Robert, per fer-nos quedar tan bé.

Descansi en pau aquell narrador de la quotidianitat que ha estat en Carles Capdevila.