Ocasió perduda, la seva
Paer en cap de Lleida
Imatge d’arxiu de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros.
Resposta a la carta de Toni Postius
Sr. Director:
Llegeixo el seu article als diaris lleidatans, i no em sorprèn perquè el conec, Sr. Postius. Però l’he de contestar perquè els ciutadans de Lleida encara no el coneixen prou.
L’endemà de les eleccions municipals vostè i jo vam parlar al meu despatx. Les eleccions no van ser brillants ni per al seu partit ni per al meu. Però jo vaig guanyar i vostè va quedar segon, a distància de mi. En el moment de pitjor resultat del partit socialista, vostè va fer el mateix resultat que el Sr. Zaballos feia 4 anys i que Sr. Gavin fa 8. No els va millorar ni en un regidor quan vostè es va enfrontar a mi. Jo vaig guanyar i vostè va quedar segon, i amb tota la legitimitat democràtica li vaig proposar que féssim un govern de coalició de les dues forces PSC i CiU, que havíem quedat primer i segon i érem, a més, els Partits troncals de la política catalana.
Vostè em va dir que no, radicalment, i va anar a buscar el vot de Ciutadans perquè el fessin alcalde, capgirant el resultat electoral que els lleidatans havien votat a les urnes. Ciutadans no va canviar el resultat electoral, com tampoc ho va fer el Partit Popular ni cap altre Partit, resultant elegit alcalde qui havia obtingut més vots i més regidors, és a dir, la llista socialista que jo encapçalo. Vostè, Sr. Postius, va buscar el vot de Ciutadans per ser alcalde contra la voluntat popular, com li va recordar la Sra. Ángeles Ribes al darrer Ple, que cita, sense que Vostè pogués contradir-la ni contestar-la.
Em parla de mà estesa, Sr. Postius. Quina mà? La que busca complicitats, sense aconseguir-ho, perquè no es subvencioni el Museu Morera, ni es pacti el Consorci de Normalització Lingüística, ni s’aprovin projectes territorials ni comercials a la nostra ciutat, projectes pactats amb el Govern de la Generalitat i als quals vostè no ha donat suport.
Aquesta és la seva mà estesa, Sr. Postius, la que vol escanyar recursos de la ciutat si serveixen al seu interès polític? I dic seu, Sr. Postius, perquè els del seu Partit, malgrat no compartir-los moltes vegades, sempre els he respectat
