Resposta a la carta del Sr. Postius

Seguiment de les cartes creuades entre Postius i Ros. - Primera carta. Postius a Ros: Ocasió perduda - Segons carta. Ros a Postius: Ocasió perduda, la seva - Tercera carta. Postius a Ros: Sense retrets i per al·lusions - Quarta carta. Ros a Postius: Resposta a la carta del Sr. Postius

Sr. Director:

Celebro la publicació de la seva carta al director, en què finalment reconeix que va buscar el vot de Ciutadans i també de la resta de forces polítiques per ser vostè alcalde i perquè no ho fos jo.

Li calien els vots, i aquí no vetllava perquè els partits que li havien de donar suport tinguessin una política lingüística com la seva, ni una coincidència en política nacional, ni que compartissin amb vostè el dret a decidir. Tot això que a mi em reclama per a vostè no és crític si li serveix per ser alcalde al marge dels vots populars. Li recordo que, per ser escollit paer en cap, no vaig necessitar cap vot aliè al meu partit.

Vaig ser elegit Alcalde amb els 8 vots socialistes i el reconeixement, per Llei, que quan no hi ha majories resulta elegit Alcalde qui ha guanyat les eleccions. Sr. Postius, vostè reitera la mà estesa. L’expressió és bonica, però és ben diferent de tot el que diu de mi cada dia, des de fa dos anys, a les xarxes socials i al Ple municipal. No cal remoure. Les hemeroteques i els arxius són tresors preuats de la Democràcia. Després de dir no i de menysprear grans projectes de ciutat, com el Museu Morera que, amb l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana i l’Estació d’Autobusos revitalitzarà la rambla de Ferran; després de generar cada dia opinions negatives de la Llotja i d’oposar-se al projecte de Torres, generador de 700 llocs de treball; després d’ignorar els 1.550 llocs de treball de joves al Parc Científic de Gardeny o de posar pals a les rodes als projectes que generen activitat econòmica i ocupació a Lleida, em costa molt veure aquesta mà estesa.

Em reclama polítiques anteriors sobre la llengua quan vostè sap que no s’ha modificat ni una coma del Reglament d’usos Lingüístics de la Paeria. Em reclama el dret a decidir, i deu voler dir dret al Referèndum, que jo recolzaré si és legal i després d’un procés de diàleg i de pacte entre els governs català i espanyol. I em reclama complir els acords del Ple, cosa que fem quan es poden dur a terme legalment i pressupostària, i si no és així, no tenen efectivitat per a la ciutadana.

Sr. Postius, les mans esteses, que aprecio com a símbol, ho són quan no es deriven d’una conjuntura o moment polític concret, sinó de la coincidència en un objectiu superior, que a la Paeria no pot ser cap altre que el progrés i el benestar dels lleidatans i les lleidatanes.