De què ens serveixen tants plans estratègics?
Sr. Director:
Resulta que des del consell comarcal de les Garrigues s’han gastat una bona picossada confeccionant un pla estratègic per a la comarca i han fet rumiar un bon grapat de gent, i quan tenen l’oportunitat de prendre decisions veritablement estratègiques, ho ignoren completament o van en la direcció contrària.
La darrera gran decisió estratègica dels nostres lúcids i clarividents dirigents comarcals, els senyors Villas i Mir, que governen amb majoria absoluta els dos municipis més grans i el consell comarcal, ha estat abonar la decisió del Departament d’Ensenyament de crear un cicle de formació professional de la pedra a Mollerussa. Segons ambdós, però, encara podem estar contents, perquè les pràctiques es faran a les Garrigues. De fet, el més estrany hauria sigut que, tractant-se d’un cicle sobre la pedra, les haguessin previst realitzar a la Nufri, El Castillo, l’Argal o la Casa Canal.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya, pensàvem que essent les Garrigues la comarca de Lleida amb més empreses dedicades a tallar i exportar pedra, amb els millors picapedrers i amb un patrimoni impressionant integrat per milers de marges i cases de pedra i centenars de cabanes de volta, ens corresponia acollir aquest curs. És a dir, crèiem de bona fe que, sent la indústria de la pedra un dels nostres puntals productius i econòmics i, alhora, un fet diferencial, a ningú no se li acudiria concedir el cicle esmentat a un institut forà. És clar que vam oblidar-nos del factor humà i que la decisió la prendria el PDeCAT. I el cert és que, per a ells, és millor cedir- lo a Mollerussa, que és la capital d’una comarca on no hi ha cap empresa dedicada a aquesta activitat i on no trobareu ni una sola cabana de volta. Mireu si ens mirem diferent les coses.
De fet, la decisió dels senyors Mir i Villas (com a diputat provincial i president del consell comarcal) no ens sorprèn gens, perquè és ben coherent amb la seva trajectòria i la del seu partit. No fa gaire, també van permetre que la seu del programa Leader es traslladés a Mollerussa, al·legant motius semblants als del cicle de la pedra. Ja fa uns anys, els seus antecessors (aleshores de CDC) també van optar perquè el parc de bombers professional s’instal ·lés al Pla d’Urgell –malgrat la gran massa forestal de les Garrigues– i que les Borges s’hagués de conformar amb un parc de voluntaris.
La seva estratègia de futur, doncs, és evident, reiterada i coherent: anar permetent que les Garrigues esdevingui un satèl·lit del Pla d’Urgell, fins que la comarca quedi reduïda a una mena de subcomarca. No cal dir que els dirigents del PDeCAT del Pla d’Urgell estan encantats d’endur-se tot el que els oferim en safata. Al pas que anem, ens sembla que s’ho acabaran quedant quasi tot. És clar que a nosaltres sempre ens quedaran els senyors Villas i Mir, els seus brillants plans estratègics, els seus discursos abrandats a favor de la comarca i els residus urbans tractats del Pla d’Urgell. Mentre nosaltres, doncs, cedim gentilment al Pla d’Urgell la seu del Leader i del cicle de la pedra, ells ens enviaran en justa correspondència les deixalles urbanes tractades (els polèmics CDR) perquè les fem servir de combustible per assecar purins. Un bon i just intercanvi, oi?
