Resposta a la Plataforma El Parc és Nostre
Tinent d’alcalde i regidor de Polítiques per als Drets de les Persones
SR. DIRECTOR:
Davant les afirmacions bolcades en la carta al director signada genèricament com a Plataforma El Parc és Nostre, m’agradaria utilitzar la mateixa llibertat d’expressió que han tingut i tenen les persones que integren aquesta plataforma per rebatre les seves acusacions. Els voldria traslladar, en primer lloc, que no penso renunciar a cap barri de la meva ciutat ni als meus amics del barri el qual vostès diuen representar, només pel fet que vostès menystinguin la meva tasca com a regidor en el to (que ja jutjaran els lectors) que utilitzen.
Lamento profundament que la plataforma cregui que té la veritat absoluta sobre la manera de fer, quan crec fermament que hi ha maneres molt més raonables de mostrar el desacord amb un governant. De fet, estic segur que algun dia, tant de bo no gaire llunyà, ens podrem entendre tots plegats.
Sóc del parer que el diàleg és el pont més resistent per construir camins d’entesa. No recordo que cap de les persones que estaven a l’esmentada reunió hagi assistit a les trobades mensuals que tinc amb tothom qui vulgui dels barris del Camp d’Esport, Mariola o Turó de Gardeny com a regidor de barri. Reitero que estic a la seva disposició, com ho vaig fer a la trobada.
Els seus arguments volgudament feridors em recorden la nova manera de fer política. No m’agrada. Jo encara penso que fer política significa intentar procurar el bé per a tothom i no tan sols per a un quants. És a dir, fer política és treballar per fer un món, una ciutat, un poble o una barriada millor. I en aquests moments de la meva vida he escollit, perquè hi crec, fer-ho des de l’Ajuntament de Lleida en el marc de la confiança que em va fer l’alcalde de Lleida en les darreres eleccions municipals.
La meva implicació i vocació de servei d’ara com a paer és idèntica a la que abans tenia des de la societat i la que més endavant tindré, segur, des d’altres espais. Aplicant el sentit comú, a la vegada que es percep la preocupació o entusiasme davant les dificultats i reptes que ens planteja, avui dia, la nostra societat. L’exercici del vot –és sabut i estranyament acceptat– és un acte de fe, de confiança, molt més que de convicció.
Sovint, tant se val l’anatomia dels electes i la seva capacitat de resoldre, projectar, liderar, o conciliar... tant se val qui s’amaga sota un cartell electoral. El votant és magnànim, pròdig, més aviat. És a aquesta confiança que van dipositar els electors en la llista guanyadora de les darreres eleccions i al conjunt dels ciutadans i ciutadanes que no ho van fer a qui com a representants del govern de la ciutat, ens devem, a tots i totes.
Aquest és el meu ferm compromís com a regidor. Quan Carles Capdevila, a les seves xerrades, demanava “viure amb humor”, no volia dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments.
Cada dia et du coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part positiva del que et va passant, sortiràs a afrontar el demà amb més ganes. Entre les persones que he conegut durant aquests dos anys com a regidor predominen aquestes, les que s’estimen la seva ciutat i anhelen millorar-la, i amb ells i elles continuarem treballant per fer una Lleida més justa on es respectin i es defensin els drets de tothom, no tan sols dels que criden més.
