Quin exemple de ciutadà

> Resposta a la carta "Quin exemple de policia!", per José Antonio García Barranco

Sr. Director:

Sr. Garcia, el dia esmentat en el seu escrit, el diumenge dia 14 de maig a la tarda, vaig ser requerit juntament amb el meu company de patrulla per adreçar-nos a la plaça Ramon Berenguer, davant l’estació de trens, ja que hi havia un accident de cotxe i moto amb un ferit.

En arribar al lloc vam observar que era afirmatiu, i que hi havia un gran caos circulatori a causa de l’accident i de la gran quantitat de vehicles mal estacionats en la zona de parada bus, zona taxi i el carril dret de Príncep de Viana, ja que era hora punta en l’estació de trens.

Que ens vam veure desbordats i amb bastantes dificultats per donar seguretat al lloc de l’accident i poder apartar els vehicles accidentats a la zona bus de l’estació de trens, just després de la parada taxi. Que vam tenir dificultats en apartar els vehicles accidentats, ja que tota la zona està ocupada per vehicles mal estacionats. Que vam sol·licitar una ambulància per atendre el motorista ferit. Que veient que l’ambulància podia tenir dificultats per estacionar al lloc, vam començar a donar ordres de forma reiterada perquè els conductors dels vehicles mal estacionats circulessin i deixessin de fer la infracció, ja que a la zona blava hi havia espai suficient per fer encotxament, així com al pàrquing subterrani. Que vam continuar donant ordres als conductors que realitzaven les infraccions de trànsit, alguns fent cas omís a les ordres clares i entenedores que circulessin, i igualment deixaven baixar ocupants i fins i tot alguns agafaven maletes del maleter.

Un d’ells va ser vostè, Sr. Garcia, vam veure com s’aturava en el carril de circulació just davant el senyal on estan prohibides les parades. Que li vaig donar ordres amb el xiulet i amb gestos perquè circulés. Que vostè volia baixar del vehicle, i li vaig dir que circulés, que allí no es podia ni parar i menys en un carril obstaculitzant el trànsit. Que vostè, Sr. Garcia, igualment va baixar del vehicle i va dir que era un moment. Que li vaig tornar a indicar que no podia estar allí i li vaig ordenar que circulés. Que vostè, Sr. Garcia, va fer cas omís i va obrir el maleter per treure unes maletes mentre els ocupants també baixaven del vehicle. Veient el cas omís que vostè feia de les meves ordres, li vaig dir que seria denunciat pels fets. Que sols el vaig denunciar per la parada prohibida i no per la desobediència, cosa que hauria hagut de fer. Que la senyora que va baixar del vehicle acompanyada d’un menor que caminava perfectament, es va atansar i em va dir que no ho denunciés i que no n’hi havia per tant. Que li vaig respondre que sí, a part de desobeir-lo, si també li havien de dir el que havia de fer. Que denunciaria pels fets succeïts i que hauria hagut d’obeir les ordres de circular, ja que ells tenien la zona blava per parar, i la seva comoditat havia obstaculitzat l’actuació del servei de l’ambulància amb una persona ferida.

Per tant, Sr. Garcia en resposta a l’escrit, he de dir que vostè és un mentider. Mentider és el qui diu mentides, i vostè les diu en l’escrit. Sr. Garcia, vostè diu que la seva dona va haver d’explicar al seu fill que hi ha policies que no són bons ni educats ni respectuosos, i crec que el seu fill ja va veure qui no era ni bo ni educat ni respectuós: vostè, Sr. Garcia, cap a un agent de policia, i cap a la resta de ciutadans que volen circular correctament sense que un infractor com vostè els talli el pas perquè no vol seguir les normes de trànsit.

I sí, Sr. Garcia, jo porto una placa, i no sóc ni més ni menys que ningú, però sí que sóc un agent de l’autoritat a qui vostè hauria hagut de respectar i obeir quan se li van donar les ordres, cosa que no va fer aquell dia i per tant va ser denunciat.

Ara li toca a vostè, Sr Garcia, donar exemple.