Les piscines d'estiu de Tàrrega

Sr. Director:

Fa tres estius vaig portar la meva filla a un curset de natació a Mollerussa i, mentre m’esperava que acabés la classe, vaig veure que les persones que volien nedar disposaven de carrils lliures a la piscina gran.

A mi m’agrada molt nedar; per a mi, anar a la piscina i no nedar no és anar a la piscina. Llavors vaig pensar: quina sort que tenen a Mollerussa! Els adults i no adults que volen nedar tenen un lloc només per a ells, i un moment hi va anar un nen a jugar i un socorrista el va fer marxar. La resta de la piscina i els altres espais estaven a l’abast dels qui volien jugar, refrescar-se o relaxar-se. I em vaig adonar que els usuaris de les piscines de Tàrrega no tenim aquesta sort o privilegi de tenir aquest lloc.

I ho dic amb pesar, perquè quan vaig a les piscines de Tàrrega (amb fills o sense) m’agrada nedar uns 15 o 20 minuts i, esclar, aquesta activitat plaent es converteix en feixuga pels obstacles que hi trobes, i sols estàs pendent de què fan els altres per esquivar- los. Un dia vaig parlar amb l’encarregat d’aquestes piscines per exposar-li la situació i em va contestar que hi anés a les hores que hi havia menys gent. Què passa amb la gent que treballa i no pot anar a les hores idònies?

Com a usuària i sòcia del Club Natació Tàrrega se’m fa estrany que aquestes piscines no comptin amb un servei o espai destinat als que volen nedar; amb un parell de corxeres seria suficient per poder nedar tranquil·lament. Al capdavall, som els adults els qui paguem els carnets i les entrades dels infants perquè en gaudeixin (per nedar o jugar) i, en canvi, jo no en puc gaudir com voldria.

El 15 d’agost de l’any passat vaig anar amb la meva família a les piscines de Mollerussa i em vaig sentir molt feliç de tornar-hi a anar. Sobretot, perquè vaig tenir temps de veure-les bé i adonar- me que les instal·lacions i les prestacions que hi ha tenen en compte les necessitats de tothom. D’una banda, amb una zona habilitada amb quatre o cinc carrils per nedar amb la instal·lació de quatre corxeres. Aquí sí que es pot nedar a qualsevol hora del dia sense estar pendent de l’horari! Amb pena, em va venir al cap la frase: les piscines de Tàrrega són dels infants, mentre que les de Mollerussa són per a tothom.

D’altra banda, els vestidors, a banda de la zona comuna per canviar-se i dutxar-se, també compten amb uns quants vestidors i dutxes individuals. Què se n’ha fet, del dret a la intimitat? Una activitat tan privada com és vestir-se i desvertir-se,ara per l’estalvi de l’espai, s’ha convertit en pública. A més, no es té en compte les persones amb minusvalideses que necessiten ajuda o no es poden valdre.

A Tàrrega, per poder-te canviar en privat, només tens la opció d’ocupar un lavabo. Que bé anaven aquelles casetes d’abans per poder-te canviar tranquil·lament lluny de mirades alienes. I ara que han passat tres anys, tot està igual. Per tot plegat, una reflexió que em ve al cap és que, encara que les piscines de Tàrrega són bastant noves i molt maques (amb arbres, servei de bar, etc.), serà que les han fet petites? Una targ arina