El comerç de Tàrrega
Sr. Director:
Aprofito l’avinentesa d’aquesta secció per fer una reflexió en veu alta alhora que, més que una crítica, pot ser un suggeriment que crec em donen dret els meus gairebé 40 anys com a comerciant. El fet que el comerç, el de Tàrrega i gairebé el de tot arreu, no passa pel seu millor moment, és un fet evident, inqüestionable i palpable. La forma de comprar dels usuaris ha canviat ostensiblement i és ben cert que les diferents plataformes d’internet no hi ajuden gens. Però quan una cosa està prou malament, el que calen són mesures pal·liatives que ajudin en la mesura del possible a fer més suportable la situació.
Fa anys, molts anys, que els comerciants de Tàrrega ens queixem de la persecució implacable a què es veuen sotmeses les persones vingudes de fora pel que fa al tema de l’aparcament. Gairebé a totes les ciutats, s’han pres mesures per intentar afavorir el comerç que, com he dit ja no només està tocat, sinó ferit de mort. Unes ofereixen les tardes dels dissabtes de tot l’any aparcament gratuït; altres, la gratuïtat durant tot el mes d’agost; altres, les tardes del mes d’agost, però Tàrrega no, Tàrrega és diferent. Lluny d’això, fins i tot en moments com aquest, que en ple mes d’agost, la plaça Carles Perelló està tancada, totalment impracticable i que s’ha de fer una autèntica gimcana per trobar la màquina per treure el tiquet, els agents vigilants no perden pistonada i atraquen el primer que hi gosa aparcar. Perquè és un atrac en tota regla.
I jo em pregunto, com és possible que des de l’ajuntament, des del departament de Promoció Econòmica o del que sigui competència, ningú s’adoni del patiment i l’esforç que fa el petit comerç? I com és possible que l’associació Foment Targarí, que suposadament és qui ha de defensar els interessos dels comerços, no sigui capaç de negociar amb l’ajuntament una cosa tan bàsica i rellevant com és el tema de l’aparcament? No s’adonen que alguna cosa no va bé, quan fa uns dies van anunciar botigues al carrer i al Pati, dos dies i els va anar just d’acabar el primer? I que només hi havia 6 expositors, dels quals algun tenia dues paradetes? Encara no s’han adonat que a Tàrrega no ve gent? Que lluny queden aquells temps del “Tàrrega atreu”!
Quan la gent, pel motiu que sigui, se’n va a un altre costat, costa molt fer-los tornar i Tàrrega, quan es va fer aquesta mena d’híbrid, que no és passeig, ni rambla ni sap ningú què és, va perdre una quota important de clients que ja mai més tornaran. Què els cal per adonar-se’n? Obrir ells un comerç? Patir-ho a la pròpia carn? Potser només escoltant els comerciants n’hi hauria prou, però per això els comerciants haurien de tenir una veu que els representés amb força i valentia. Que tingui iniciatives a banda del Mercapati. Que entengués que tots som comerciants i que no es poden concentrar els actes o les llums de Nadal en 50 metres de carrer que sembla Las Vegas i la resta gairebé a les fosques. Una veu que els representés amb força i valentia i una oïda disposada a escoltar, clar. Perquè els comerciants, com els catalans, ja sabem què és parlar i sentir sempre a tot: no, no i no. Encoratjo les dues parts que es replantegin la situació i amb la millor voluntat i predisposició intentin trobar-hi una solució pel bé de tots.
