Agraïment

Sr. Director:

El dissabte 26 d’agost, la meva filla va patir un gravíssim accident, en caure del cavall en una competició hípica. Des del primer moment tothom es va bolcar a ajudar-la: els voluntaris de la Creu Roja; dues espectadores, una infermera i una metgessa; el personal de l’ambulància del SEM, i la tripulació de l’helicòpter que la va dur a l’Arnau de Vilanova.

Així que vam arribar a l’Arnau, després d’un viatge terrible, vam haver d’enfrontar- nos a un pronòstic difícil, a moltíssimes hores d’angoixa i d’espera. Totes les famílies que s’han hagut d’enfrontar a un tràngol similar sabran de què parlo. Malgrat això, en tot moment ens vam sentir acompanyats pel personal de l’Arnau. Voldria agrair-los la seva professionalitat, la seva humanitat, la seva compassió.

Des dels sanitaris que la van rebre a Lleida als doctors que la van començar a tractar, els neurocirurgians, el personal d’infermeria de la UCI i la quarta planta, tothom que va contribuir a la plena recuperació de la meva filla. La ciència sense ànima és una closca buida, i a l’Arnau hi hem trobat el millor de la més noble de les vocacions. En un temps en què es qüestiona la qualitat de la sanitat pública, crec que és just donar les gràcies i dir que no ho podien haver fet millor.

No oblidarem mai els deu intensíssims dies passats a l’Arnau i, a l’hora de fer el balanç entre els mals moments i els bons, el record del bon tracte i l’atenció de l’hospital tindrà un pes essencial en què dominin els positius. A tothom, el nostre més sincer reconeixement.