Castellers

Excel·lentíssim Sr. Catalá:

Sóc un padrí molt orgullós de la meva família, i un dels meus néts –de 14 anys– participa en una colla castellera. Quan ens ve a veure ens explica el que disfruta fent assaigs per la gran companyonia que es respira entre els diferents grups que es formen, per edats o lloc dins del castell. Però sobretot en les diferents trobades castelleres. S’omple la boca explicant les tècniques per fer tot el parament: la pinya, el folre, manilles, terços, quarts etc. Però sobretot, per l’acotxador i l’anxaneta. En fi, hi veig una il·lusió que m’encomana.

Ara bé, quan veus aquelles formacions tan impressionants –jo solament per TV– que s’ensorren, li puc ben assegurar que el meu cor no va a 100 sinó a 1.000, i quan els seus pares expliquen els casos de lesions o trencaments, em fa pensar a aconsellar-lo que es busqui una altra distracció. Però no ho faré, perquè el veig prou gran per prendre les seves pròpies decisions.

Sr. Catalá –ministre de Justícia–, fa uns quants dies va fer unes declaracions burlesques sobre els castellers i els àpats que fan en acabar una actuació, la qual cosa mereixen el meu rebuig més enèrgic i li agrairia que fes una rectificació de les desafortunades declaracions. O en fes unes de semblants de totes les actuacions folklòriques de tot arreu.

Els Castellers són gent molt i molt valenta, el meu nét és un d’ells. Allí participen padrins, avis, pares, mares, filles, fills, néts, nétes i crec que es mereixen un reconeixement per la conservació d’aquesta tradició mil·lenària, i no els seus comentaris tan poc adients. Espero que també vostè sigui valent com ells i sabrà rectificar.

Moltes gràcies.