Ja heu perdut

SR. DIRECTOR:

Sí, Sr. Rajoy i altres, en aquesta empresa contra el poble català, ja heu perdut. No perquè estigueu utilitzant la paraula democràcia per intentar-hi emparar les accions antidemocràtiques mes aberrants. No perquè estigueu conculcant tots els drets fonamentals recollits a la Constitució que dieu defensar. No perquè hagueu perdut tot el sentit de la mesura. No perquè estigueu utilitzant la força, que la teniu, i els diners, que els teniu, per intentar acovardir els ciutadans. No perquè estigueu pervertint les institucions que haurien de defensar els ciutadans, com la Fiscalia o les forces d’ordre, utilitzant-les precisament per intimidar- nos. No perquè hagueu perdut la vergonya davant de la societat i del món. Que també. Heu perdut per una cosa mes senzilla: per lògica.

Us heu entossudit a dir que el referèndum no es produirà. Però el dia 1, vulgueu o no, passarà alguna cosa. Passarà que molts, moltíssims, sortirem a votar. Buscarem el lloc, la papereta i ho farem. I aleshores vosaltres ho haureu d’aturar. I potser us en sortireu... Però heu oblidat un concepte lògic bàsic: que no es pot destruir una cosa que no existeix. Per tant, en la vostra actuació hi haurà el vostre primer fracàs: allò que voleu que no passi, passarà. Si ho podem fer, haurem vençut.

Si ho aconseguiu boicotejar, haureu fracassat en l’intent que no existeixi.

I a aquesta derrota en el camp dels fets s’ha d’afegir l’altra, no menys important, en el camp de les emocions i els sentiments. Si abans heu topat amb la lògica elemental, ara topeu amb la semàntica... I no confio pas que sigueu més doctes en aquesta disciplina que en l’altra.

Us agrada dir sovint que aquest procés genera frustració. És una de les frases preferides de l’Albiol. I en dir això no us adoneu de la càrrega de significat que això comporta. Fins i tot és possible que en aquest cas Albiol, Rivera, etc. l’estiguin endevinant... Perquè cal ser conscient que el terme frustració va necessàriament associat al d’esperança. Perquè es doni la primera, cal que prèviament existeixi la segona. No hi pot haver frustració si abans no hi ha una expectativa, un objectiu, una meta. Busqueu-ho als diccionaris. És a dir, que altre cop, la vostra amenaça porta implícita la nostra fortalesa. Quan hagueu acabat d’atemorir-nos, d’arruïnar- nos, de mentir al món, com ens podreu treure l’esperança? I com els podreu prendre l’esperança als meus fills?

No espero que hagueu pensat tant enllà abans d’escometre el que esteu fent. La vostra prepotència us obceca. Però us ho vull dir: fins i tot si diumenge guanyeu, haureu perdut.