El sr. Ros no votarà mai

Sr. Director:

Llegint l'article del Sr. Velasco (24-09-17) censurant l’actitud política de l’alcalde Sr. Ros en relació amb el referèndum i la posterior resposta d’ell (25-09-17) dient que sí que vol votar però amb el famós “legal i acordat”, arribo a la conclusió que el Sr. Ros no votarà Mai. I mai ho poso en majúscula perquè Mai els seus companys en aquest viatge, PP i Cs (qui t’ha vist i qui et veu, PSC!) acceptaran, no ja un referèndum, Mai acceptaran la idea que una part d’Espanya pugui decidir una secessió. Mai! Va contra el seu ADN, i l’ADN, Sr. Ros, a dia d’avui no es pot canviar.

Començant pel seu partit a Madrid. Només cal veure el terrabastall que al PSOE ha provocat la simple menció del Sr. Sánchez a la plurinacionalitat i a la nació cultural que és Catalunya. Se li han tirat a sobre. A més, sostenir que es pot reformar Constitució, cosa que implicaria un acord dels partits unionistes (el PP no en vol saber res) per tal d’augmentar nivell d’autogovern i finançament a Catalunya (que contents es posarien els andalusos o extremenys, vagi, vagi a explicar-los-ho), acord que hauria d’involucrar la resta de partits ja que el tràmit així ho requereix –un tràmit, per cert, kafkià, el de pretendre aquest escenari i esperonar la gent en base a aquest escenari–. És pretendre la quadratura del cercle i un insult a la intel·ligència.

Sr. Ros, la independència és molt difícil, és un repte gegantí, però una declaració unilateral, per molt quimèric que es vegi, la podria portar. Ja ha succeït, no inventaríem res. La quadratura del cercle encara no s’ha inventat. I el “legal y acordado”, Sr. Ros, és la quadratura del cercle. És que Cs ni PP no li compren, no ho veu? I a més, el sobiranisme ja mai voldrà tirar enrere, l’encaix amb Espanya ja es va intentar, el tràmit estatutari va ser ben legal i ja sabem com va acabar. Va acabar “acordado”. “Acordado” pels partits unionistes, que el van escapçar d’una manera, això sí, legal.

Sr. Ros, si vol votar “legal y acordado”, agafi una cadira ben còmoda. I deixi de fustigar- nos amb la quadratura del cercle perquè ens envaeix una sensació que ens pren el pèl i miri per on, uns quants catalans hem dit prou que ens prenguin el pèl i els quartos.