Carta al PSC
Sr. Director:
Gairebé les 6 de la tarda del dia 1 d’octubre del 2017. Intento ordenar les idees, procuro no pensar amb el cor. Difícil! Sentiment d’alegria, un poble unit; de tristor pels atacs d’aquells que paguem perquè ens defensin. No entenc res! Em caldrà temps! Però entre tot aquest garbuix, què se n’ha fet dels polítics que durant tant temps havia defensat i seguit, el PSC?
Fa molt que ens heu abandonat, agafats a la vostra cadira. Sou un partit d’esquerres! En què la majoria de representants ja hauríeu d’haver deixat la política fa anys.
On éreu quan el Parlament espanyol menyspreava el poble català, una vegada i una altra? Vau deixar que el PP tornés a guanyar. Us vau posar al seu costat! On éreu quan es començava a albirar aquest desastre? Com heu permès que aquesta animadversió del poble espanyol s’anés fent cada cop més i més gran? En sou també culpables!
De veritat penseu que el que avui hem viscut té cap justificació? Com podeu defensar la brutal violència que hem patit? Avui passarà. Però l’odi del poble espanyol costarà més de desaparèixer. Heu aconseguit, vosaltres també, polítics del PSC, que avui ja no em senti espanyola.
No sento odi, solament tristor, molta tristor.
