Catalunya: punt de no retorn
Sr. Director:
Potser recordareu aquella excel·lent pel·lícula de Sidney Lumet, Fail Safe (Punt Límit), en què un esquadró de bombarders nord-americans amb armes nuclears, en plena Guerra Freda, traspassava per error el punt límit de l’espai aeri entre les dues potències i es dirigia imparable cap al seu objectiu, que era, ni més ni menys, Moscou. Ni els americans ni els soviètics podien aturar la destrucció de la capital soviètica, fet que finalment conduïa a una mena d’autoimmolació del Govern de Washington. Doncs exactament això és el que fa el Govern d’Espanya. Davant d’unes imatges absolutament exemplars de gent normal (famílies, amics, parelles, nens, joves, avis) reclamant espontàniament uns drets tan bàsics com el d’expressar-se, votar i decidir el seu futur... què ens trobem?
Ens trobem una ocupació de facto per part de milers de policies, ens trobem un Govern i uns polítics espanyols corruptes fins a la medul·la (recomano que visioneu el documental Interès d’Estat, una ruta) que no paren d’escudar-se en unes lleis que ells s’han passat pel forro i que no paren d’amenaçar- nos i de fer demagògia barata; ens trobem escenes tan edificants com les d’aquells grups de veïns que animen les dotacions de la Guàrdia Civil que surten d’Espanya –com si anessin a la guerra– en direcció a Catalunya; ens trobem una majoria de mitjans (alguns d’aquí) que vomiten dia rere dia unes falsedats que farien enrogir el propi Goebbels; ens trobem caterves d’ultres que agredeixen independentistes; ens trobem jutges i fiscals polititzats que es limiten a obeir la voz de su amo...
El Govern central i totes les castes que l’envolten i a les quals està subordinat –castes caciquils, militars, judicials, empresarials, bancàries, mediàtiques– han quedat ben retratats. Sota la fina crosta dels suposats demòcrates que mai han estat, ha aparegut la veritable pell d’aquesta camada de fills del franquisme, retrògrads, intransigents, imperialistes. Si s’assoleix la independència, ho sentiré per les gents d’Espanya, que en la gran majoria són gents meravelloses, però Rajoy i els seus sequaços han traspassat amb amplitud –com els bombarders Vindicator de la pel·lícula– el punt de no retorn.
Fins i tot persones poc o gens implicades en el procés s’han adonat que Catalunya mereix bastant més del que ens donen des de Madrid. També Europa acabarà obrint els ulls i descobrirà quin tipus de personatges, mediocres i autoritaris, governen Espanya. El referèndum va anar com va anar, perquè de facilitats en vam tenir poques, però tota aquesta aventura acabarà donant la raó als que la tenen tota: als que volen decidir el seu futur, sigui en un sentit o en un altre. Com deia un pagès savi, ens volen enterrar, però no saben que som llavors
