Amb els drets vulnerats, la salut mental no celebra res

SR. DIRECTOR:

El dissabte passat, prop de 2 milers de persones amb problemes de salut mental, les seves famílies, professionals i agents i institucions implicades havien de reunir-se, en aquesta ocasió, a Girona per celebrar junts el Dia Mundial de la Salut Mental. Aquest any això no ha estat possible, les entitats organitzadores (Salut Mental Catalunya, l’Associació Família i Salut Mental Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona i la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines) van decidir suspendre els actes programats durant tota una setmana inclòs l’acte central previst per al passat dissabte, dia 7. Aquesta ciutat agafava el testimoni de Lleida, on vam celebrar junts l’any passat aquesta gran festa per reivindicar els drets de les persones amb trastorn mental i les seves famílies. Una festa que va liderar Salut Mental Ponent, entitat que també forma part de la Federació Salut Mental Catalunya. Enguany, nosaltres també hem anul·lat a Lleida el seguit d’actes que teníem programats la setmana passada, així com l’acte principal d’avui dia 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental.

El lema d’enguany, Salut mental, a la comunitat i a la feina, aposta per la defensa d’una societat més justa, més inclusiva, que respecta els drets i la diferència, generadora d’oportunitats per a les persones. Arran dels fets succeïts el passat 1 d’octubre a Catalunya i atesa la situació d’excepcionalitat que està vivint el nostre país i la seva gent, hem decidit que no podíem celebrar res. Fa anys que lluitem per la promoció i defensa dels drets de les persones que pateixen problemàtiques de salut mental i avui ens toca revisar també la lluita pel respecte als drets fonamentals de tota la ciutadania. No fa gaire temps enrere, les persones amb un problema de salut mental eren ciutadans privats d’identitat i de paraula, exclosos i reclosos. Des del anys 70 s’ha fet molta feina i s’ha avançat molt. Hereus i orgullosos d’aquelles conquestes seguim treballant per la defensa dels drets bàsics de les persones amb un problema de salut mental. Perquè quan les persones exerceixen la seva ciutadania, el seu patiment disminueix i parlem d’un apoderament major, però també tenim una societat més justa, més digna i més democràcia. Aquests dies, però, assistim esfereïts i perplexos a un nou escenari on la societat catalana en el seu conjunt ha estat víctima d’una vulneració indiscriminada d’alguns dels seus drets més fonamentals. Aquesta situació d’excepcionalitat ens ha impedit enguany trobar-nos amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, una trobada festiva i reivindicativa en la qual posem en valor la conquesta de drets de les persones i assenyalem mancances, necessitats i reptes nous.

La vulneració de drets té un impacte directe sobre la vida de les persones i sobre la seva salut, també la mental. Per això sentim dolor i impotència, però sobretot molta tristor. Els drets humans són eines de canvi i transformació social i no els podem malmetre. Una societat justa i cohesionada cal que els defensi i els promogui. I per això avui no podem celebrar res.

Pel que fa a la situació de la salut mental al territori de Lleida, valorem molt positius els esforços que s’han realitzat des de les diferents administracions, però ens preocupa que institucions que no han apostat mai pel model comunitari ni per la defensa dels drets de les persones amb trastorn mental i les seves famílies hagin estat receptors dels grans ajuts per tirar endavant aquest model.

Des del moviment de persones afectades i les seves famílies a Lleida considerem que hi ha molta feina a fer encara. S’ha fet una forta inversió a nivell hospitalari, però no veiem una implantació clara i efectiva del model comunitari. Moltes famílies continuem sense tenir els suports que necessitem en el nostre dia a dia, no veiem tampoc que les persones que es troben derivades des de fa anys a Reus puguin tornar en breu, i continuem veient vulneracions de drets i llibertats.

Per això, continuarem lluitant cabuts i persistents contra la vulneració dels drets i la conquesta de la ciutadania plena.