Al meu estimat Víctor
Sr. Director:
Víctor, estimat meu, aquesta és la carta més trista que he escrit mai. El dia 15 d’octubre passat ens vas deixar per sempre. Tots els que t’hem estimat, tant les nenes com jo i la resta de la família, amics i companys estem molt tristos. Però dins de la tristor ens quedarà un bon record de la teva pèrdua. Veient com tothom que et coneixia t’ha plorat, la família ha quedat molt confortada. Tothom ha parlat de la teva senzillesa i compromís amb els més febles. Jo des d’aquestes línies vull agrair-te com de bon espòs has estat, i un bon pare, especialment per a la Laura. La Laura és autista i tu l’has ensenyat a vestir-se tota sola i a menjar amb forquilla i ganivet, has demostrat amb aquest acte la meravellosa persona que eres; tots els que t’hem conegut no t’oblidarem mai. Sempre ens quedarà el record dels teus sacrificis per tots i especialment pels més desfavorits. Víctor, no t’oblidarem mai, ni a tu ni a les teves obres.
