Que fàcil que és odiar!

SR. DIRECTOR:

Des del més profund emprenyament contingut per unes paraules contra l’escola a Catalunya. Com a professor jubilat que sempre, com és èticament obligat en la nostra professió, vaig intentar educar en els principis del respecte a les persones i a la diversitat amb tot el que la paraula implica. A mi les paraules de l’altre dia d’un polític que no vull ni anomenar perquè ja no em mereix cap respecte, em van semblar malèfiques, d’una persona sense moral ni ètica. 

I en aquests complexos moments necessitats de diàleg que estem vivint hem de sentir d’algú públicament notori dir que a  Catalunya a l’escola s’ensenya a odiar a Espanya, amb l’objectiu de crear una imatge, una realitat, a ulls de molts que ho desconeixen, que els faci pensar que això és cert i per tant fer-nos culpables i mereixedors de qualsevol càstig imaginable. 

Estan preparant i justificant l’escenari futur a ulls d’Espanya i a ulls del món, un escenari obscur, inquisidor.

Jo, si estigués encara a l’escola, als meus alumnes els diria: “Estigueu preparats, escolteu totes les opinions, ja que al món  i ha persones dolentes que menteixen i moltes de bones que diuen la veritat, heu d’aprendre a trobar-les i fins que no estigueu segurs que són les bones no heu de seguir els seus missatges i els seus consells, per d’aquesta manera poder crear-vos la vostra pròpia consciència.”