Catalans = terroristes, etc. i nazis
MESTRE JUBILAT DE LA POBLA DE SEGUR
Sr. Director:
He decidit escriure aquestes ratlles perquè m’he indignat tant aquests dies que m’he quedat esmaperdut. Als meus 85 anys em sento novament humiliat i escarnit d’escoltar totes aquestes floretes que els grans mandataris ens dediquen als catalans: colpistes, terroristes, etc., com diu el Sr. Rufián. Però sobretot dol sentir-se dir: sou uns nazis. Aquest insult ha fet vessar el vas del meu subconscient, és l’insult més terrible que et poden dir i que ens el diguin els que encara no han condemnat cap crim del franquisme resulta una macabra ironia.
I tot perquè un bon dia unes persones valentes i decidides van dir: “Prou de dir amén, sí senyor i gràcies.” Vam demanar de forma pacífica, de genolls (si calia) fer una pregunta (referèndum) als catalans, no demanàvem la independència, com han fet creure als espanyols, catalans i europeus. Resposta: denunciats al Tribunal de la Santa Inquisición. Delicte: gosar qüestionar la unitat d’Espanya. Condemna: presó incondicional sense fiança.
Llavors ens diuen antidemocràtics, que si una minoria vol dominar una majoria... Però en aquest últim referèndum s’ha demostrat que som una majoria malgrat les carícies de cop de porra de la policia i la Guàrdia Civil. Ara diuen que aquesta majoria no es vàlida, perquè el referèndum no va existir, les carícies no es van produir i tot és culpa dels mestres que ensinistren els nens perquè odiïn Espanya.
Per sort ens han sortit pacificadors de gran trajectòria democràtica, des de Felip VI fins al clergat oficial. Menció especial mereix el nostre exministre, poblatà il·lustre, que aconsellava no boicotejar el cava català com a gest de pau, en una manifestació unionista amb presència de 12 organitzacions d’extrema dreta. Tot molt propi d’un expresident del Parlament Europeu en una Unió Europea ofegada en l’avarícia d’unes elits disposades a qualsevol cosa en nom del capital (con la pela hemos topado, querido Sancho).
Voldria dir a aquests mandataris, prepotents i mediocres, i també als mediadors i homes de pau aquella cèlebre frase d’Unamuno: “Vencerás pero no covencerás.”
