Carta oberta a la Unió Europea i als països de la Unió Europea
SR. DIRECTOR:
D’acord, la UE està formada per estats, i vosaltres només tracteu amb estats. I els catalans no som un estat, almenys no encara. A més, vosaltres teniu els vostres interessos, i un dels vostres interessos principals és mantindre l’statu quo. I ara nosaltres venim a pertorbar això. Però alhora us ompliu la boca amb grans declaracions que parlen de drets, llibertats i garanties... El preàmbul del Tractat de la Unió Europea ja estableix l’adhesió dels països als “principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals i de l’Estat de Dret”, i l’article 2 proclama que “la Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories”. Aquests principis es reiteren en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, alhora que s’hi recullen de forma explícita les llibertats d’expressió, opinió, informació, reunió i associació, i s’especifica que en aquests drets no hi poden interferir les autoritats públiques (articles 11 i 12 de la Carta).
En aquest context els ciutadans de Catalunya estem vivint darrerament uns temps difícils. Sabem que el coneixement de la situació ha arribat, bé o malament, a la UE. Però vosaltres heu decidit fer l’orni, respondre amb frases de manual i fer pinya amb els del vostre club.
Però el fet és que quan opteu per mirar cap a una altra banda esteu avalant un país que contravé greument els principis que proclameu defensar: un estat on la divisió de poders, que és el fonament de la civilització occidental moderna, està sent pervertida pel govern central i es perden totes les garanties democràtiques; un estat en què l’Estat de Dret s’utilitza com a excusa per coartar les llibertats, col·lectives i individuals; un estat en què les institucions com la Fiscalia i les forces d’ordre, que haurien de defensar els ciutadans, s’utilitzen precisament per intimidar-nos; un estat en què la policia i els serveis d’intel·ligència conspiren per aixecar falsos testimonis contra els polítics catalans, a les mateixes oficines del ministre de l’interior, sense que la justícia hi faci res; un estat que utilitza la seva força i la violència contra els ciutadans que exerceixen pacíficament els drets que suposadament els dóna la seva ciutadania espanyola i europea, com heu pogut constatar en la gran quantitat d’imatges difoses sobre els fets de l’1 d’octubre; un estat en què el seu cap (un rei!) no només opta per ignorar aquest comportament contra els seus súbdits sinó que el justifica i l’encoratja, potser pensant que així aconseguirà una major cohesió social; un estat els representants a l’estranger del qual menteixen impunement als mitjans de comunicació, com ha fet recentment el ministre espanyol d’afers exteriors a la BBC britànica i la CNews francesa; un estat que té presoners polítics en plena Europa (sí; la vostra Europa) en ple segle XXI.
¿On encaixen tots aquests comportaments en les vostres declaracions? ¿No ens són d’aplicació als catalans els principis establerts als documents fundacionals? ¿O és que no som ciutadans europeus? Doncs bé, això és així. Podeu comprovar tots aquests fets, o més ben dit, podríeu, si mai aixequéssiu la vista de les vostres declaracions altisonants i dels vostres fulls de balanç econòmic. Aquest és i així es comporta el país al qual esteu donant suport. Si no ho sabíeu, ara ja ho sabeu. I volem que sapigueu que ho sabem.
I finalment, aquest és el meu desig: que un dia puguem ser independents. I que aleshores, al cap d’un temps, ens demaneu de formar part de la Unió Europea. Aleshores parlarem.
