Catalunya, més que mai

SR. DIRECTOR:

No m’agrada gens el que ha passat i passa actualment en aquesta comunitat, no només pels motius de les suposades irregularitats que tots els partits polítics han portat aquesta comunitat a una confusa situació només semblant a la història passada. El que era fàcil de solucionar era la via del diàleg democràtic; el més difícil, el que s’ha determinat per la llei de l’Estat. No defensaré cap partit polític en particular, perquè, segons la meva opinió, tots són suposats responsables de la situació que vivim en aquesta comunitat, encara més quan llegeixo alguns articles a la premsa, en xarrades radiofòniques o televisives, i s’ataca la nostra comunitat amb un menyspreu que hauria d’avergonyir massa periodistes per les seves mentides i falsedats. El més indignant és quan menyspreen la totalitat de la ciutadania catalana per igual, en la qual les expressions “aquests catalans” són pronunciades com si fossin tots fills de la mateixa mare. És tanta la impotència que sento, que no puc perdonar els qui provoquen tanta confusió malintencionada.

Difícilment el poble català sent ni ha sentit mai un ressentiment tal per la resta de les comunitats del nostre país, ni tampoc puc entendre per què els que critiquen i ens menyspreen no tenen les mateixes raons amb el País Basc, Navarra, Galícia o el País Valencià, ja que totes aquestes comunitats tenen una cultura i un idioma diferents, i de segur una part de la població amb les mateixes aspiracions de ser lliures en els seus ideals. En desconec el motiu, però Catalunya és com la fitxa del doble sis en el joc del dòmino, la qual difícilment encaixa amb les altres. Això fa pensar en tots els jugadors d’aquest joc, encara més difícil si el nostre idioma es defineix com a polonès. Dit això amb tot el respecte pels ciutadans de Polònia.

Per aquestes raons, ara, Catalunya, més que mai. No per separar-nos d’aquest país que és Espanya, sinó més aviat per defensar- nos dels que volen fer-nos boicot amb la marxa d’algunes empreses i dels productes fabricats en aquesta comunitat, l’únic motiu de donar curs al rancor que senten per tot allò que és català.

Poden estar segurs els que ens volen enfrontar amb la resta dels ciutadans del nostre país que no ho aconseguiran mai, ja que els únics que no faran boicot als productes de la resta de les comunitats seran els ciutadans i el mercat catalans, per un motiu fàcil d’entendre: els nascuts aquí o els que viuen en aquesta terra aprenem i aprenen molt aviat qui ens estima i qui no ho fa. Per aquesta raó, el primer que se’ns ensenya a l’escola és a respectar les persones que ens vulguin acompanyar a la vida tot convivint en bona harmonia i respecte en aquest tros de país anomenat Catalunya.

Són molts els que ens agraeixen els nostres costums i les nostres formes de pensar i de treballar, tants, que fins i tot se senten tan catalans com espanyols. Si sabem això, hem de defensar Catalunya més que mai.