Una mica de seny
SR. DIRECTOR:
Es pot tenir un ideal d’independència, i alhora, ser català de reflexió i seny. Voler la independència és totalment legítim i es pot defensar perfectament en aquest país, però dins de les lleis (les úniques que tenim), perquè fora d’elles només hi ha la jungla i l’anarquia. Si s’ha de canviar les lleis, es canvien, però per fer-ho hauran de posar-se la granota i buscar les majories necessàries el temps que sigui, com passa als països civilitzats.
Empènyer la gent a sortir als carrers és molt perillós perquè saps com comença, però mai com acaba. I molt poc ètic, jugar amb la il·lusió de milers de catalans, quan no s’està preparat per assumir i gestionar el repte. Què més ens ha de passar, per adonar-nos que el nostre principal problema no és la independència? Fins ara, hem estat feliços i lliures sense ella.
El nostre problema són les llistes d’espera en la Sanitat, són els barracons en l’Ensenyament, l’atur, l’ocupació temporal i precària, la burocràcia i manca d’agilitat en les administracions, la mala gestió i el malbaratament. Centenars d’hores invertides en reunions i dinars per al procés, però molts menys dedicats al nostre benestar.
Un polític sense enrojolar-se dirà tranquil·lament blanc o gris segons li convingui, i negre si les coses no surten bé.
Dipositar una papereta en una urna és un acte de responsabilitat, i per això, cal fer-ho amb serenitat, valoració i reflexió.
