El control de les armes i els caçadors
SR. DIRECTOR:
Estem assistint aquests dies a la commemoració de l’aniversari dels fets en els quals dos Agents Rurals van ser assassinats a Aspa per un individu que per a mi no era caçador en el sentit genèric, era un personatge, ja que d’homenia no en té gens, que ni tan sols no tenia la llicència de caça, i a caçar es dedicava. Suposo que el permís d’armes sí que el tindria. No entraré en detalls, ja que desconec tot el que va passar abans dels fets, presumeixo un aldarull amb paraules i nervis per ser requerit pels Agents a presentar els seus papers i possible sanció. M’agradaria donar la meva opinió sobre un tema del qual no he sentit mai que es tingui en compte. Si en sóc desconeixedor i estic en un error prego que em disculpin. Per més d’una similitud.
A tota aquella persona que desitgi tenir carnet de conduir vehicles se la sotmet a estudis, exàmens i proves pràctiques i teòriques abans de concedir-l’hi. Durant tota la seva vida al volant d’un vehicle, que de fet és una arma que pot ser mortal, se l’anirà controlant perquè compleixi totes les Normes de Circulació d’acord amb el Codi.
Controls de velocitat, senyals múltiples de circulació, telèfons mòbils, menjar, distreure’s, cinturons de seguretat, etc. I actualment amb sancions gravíssimes per si es dóna el cas de superar l’índex d’alcoholèmia o drogues permès durant la conducció. És més que habitual que en els grups de caçadors, en els quals incloc les monterías, un bon dinar i uns bons glops de vi i un cigaló són necessaris per entrar en calor, estar alegres i començar una bona cacera. Molts punts de trobada són els bars de la localitat.
No tots els caçadors beuen però jo n’he vist més d’un que al dirigir-se al lloc carrega una bona botella de vi dins del sarró. A partir d’aquí cal treure conclusions. En el terrible cas d’Aspa, ho ignoro. Cada any moren i són ferits caçadors abatuts pels seus mateixos companys al confondre’ls amb una peça de caça o tan sols per veure moure’s unes branques i creure que és la seva peça esperada. Els gossos de caça, tan estimats i fidels als seus amos, també cauen com si fossin conills. Discussions i aldarulls amb els Agents Rurals i també amb el Seprona no són estranys.
Tot de situacions que considero que s’haurien de valorar, fins i tot de forma aleatòria com es fa amb el carnet de conduir. Si les autoritats controlessin aquests índexs possibles de substàncies que puguin alterar la visió, el sistema psíquic del caçador al qual avui dia només se li demanen els papers i si la seva arma és l’autoritzada. Si ha matat un company suposo que se li fan les proves. Evitar-ho amb anterioritat seria una mesura preventiva que evitaria mals majors. Per al bé de tots.
