Bici i soroll

SR. DIRECTOR:

Segons dades de l’OMS, l’estat espanyol és el segon país més sorollós del món (després del Japó) i els problemes relacionats amb la contaminació acústica són cada cop més nombrosos. Periòdicament llegim notícies sobre el tema i molts estudis ens alerten dels problemes físics i psicològics que ens pot provocar l’excés de soroll que patim a les nostres col·lapsades ciutats.

La bicicleta és un mitjà de transport molt silenciós. De fet, un dels elements bàsics de seguretat és tenir un bon timbre que alerti els vianants, si cal, de la nostra presència. Erròniament, tenim associada la mobilitat amb el soroll i el més preocupant és que estem disposats a acceptar-ho com un mal menor (com els embussos, com les dobles files, com el fum que respirem, com l’estrès que patim dins del cotxe...). Ens direu que els vehicles cada cop són millors; cert, però continuen fent soroll (sobretot si n’hi ha tants) ja sigui per l’acceleració o a causa del contacte amb l’asfalt. El vehicle elèctric és molt més silenciós, d’acord, però tampoc no ens enganyem, perquè no és l’única solució al problema del trànsit a les ciutats. No emet fums però ocupa igualment espai públic i cal generar energia elèctrica per carregar les bateries. La bici, en canvi, s’ha demostrat com el mitjà de transport més ràpid en les distàncies curtes i, fins i tot, encara que algunes incorporin una ajuda elèctrica, el consum energètic és infinitament inferior al de l’automòbil.

Per tant, els ajuntaments que incentivin de veritat l’ús de la bicicleta també ajudaran a reduir els nivells de decibels que patim. Només cal consultar els mapes sònics d’algunes zones per adonar-nos del problema que això suposa en certes àrees de les nostres ciutats (inclosa Lleida) i del cost que això té en el benestar, la qualitat de vida i la salut de les persones. Un argument més, si calia, per invertir més i millor en mobilitat sostenible. Què esperem?