Carta a la ministra d'Ocupació

SR. DIRECTOR:

Distingida i benvolguda senyora ministra, Com és habitual en aquestes dates he rebut la seua carta per comunicar-me l’increment del 0,25% de la meua pensió de jubilació. Al full que m’adjunta, on hi ha el detall de l’augment, m’especifica la seua directora general que aquest suposa per a la meua butxaca, 2,01 €, cada mes, això sí. Cap referència a l’increment del cost de la vida (1,2%), o l’alça del rebut de la llum (un dels més cars d’Europa), o la supressió de medicaments subvencionats de la recepta oficial de la Seguretat Social, per citar tres exemples a comparar amb el 0,25% d’augment de la pensió (el mínim que li permet la llei).

Em diu vostè que el país (Espanya) ha acabat el 2017 amb pas ferm cap a la recuperació, això sí, gràcies a la solidaritat i l’esforç de tots els espanyols. Li confirmo, gràcies a tots els espanyols –catalans inclosos–, i sobretot els més necessitats, pobres, desocupats, empleats precaris i, esclar!, els pensionistes, entre altres desfavorits.

Que la mateixa ministra mencioni la Seguretat Social com a eina de cohesió i solidaritat del nostre país, i escrigui negre sobre blanc sense cap pudor salvaguardant els valors que ens fan sentir orgullosos del nostre model, sobre la base de la seua sostenibilitat i el seu perfeccionament, causa rubor aliè. Sabent com sabem que el govern –el seu govern, senyora ministra– s’ha polit 68.000 milions d’euros que hi havia a la guardiola de les pensions –les nostres pensions–; que l’estat –el que vostè administra– s’ha hagut d’endeutar en més de 10.000 milions € –per ara–, per poder pagar les pensions extraordinàries de juliol i desembre; sento com si vostè i el seu govern s’enfotessin de mi i de la resta de pensionistes, a la cara.

Vostè sap que hi ha veus altament qualificades que diuen que per mantenir l’actual sistema de pensions s’ha d’allargar l’edat de jubilació fins als 72 anys, o que la Seguretat Social, gràcies a diferents mesures preses pel seu ministeri, està exhaurida. I intentar traslladar la jubilació als plans privats és una salvatjada que no té nom. De veritat que sentir-los parlar a vostè i els seus companys Montoro, De Guindos, Méndez i d’altres així, com els mateixos M. Rajoy i Soraya Sáenz, és indignant.

Rebeu una salutació i els desitjos que sigui pel que sigui, però que sigui aviat, salti d’una vegada aquest govern.