I va i ens diuen que hem d'estalviar

SR. DIRECTOR:

I va i ens diuen que hem d’estalviar?! Perdona? no puc parar de riure per no plorar, quan sento M. Rajoy que recomana com hem de viure o deixar de fer-ho, i això que em pensava que després de l’1-O no riuria més quan el sentís. En fi, la situació de la Seguretat Social ja no és crítica, superades les expectatives de mala gestió per part dels successius governs, no cal ni comentar els colors polítics, la Seguretat Social i el sistema de pensions ha petat. I el més greu: ningú apunta o proposa solucions. Fent repàs històric i en perspectiva, com és que ningú s’ha adonat que aquest sistema era insostenible? I menys en un escenari com l’actual, sense plena ocupació i amb una piràmide poblacional invertida. Cal tenir un grau en Economia per veure-ho? No fa gaire vaig llegir en un bon article que “ni Marx hauria sigut marxista”, i crec que és molt encertada la reflexió, però salvant les distàncies, no hauríem de canviar i/o millorar aquest sistema? No pot ser que només depengui de les rendes del treball, hauríem de fer que s’aportés des d’impostos financers o de rendiments dels capitals més alts, aquests que coneixen totes les fórmules per evadir... i ens hi hauríem de ficar ja.

Ens encaminem a un escenari laboral en què la robotització acabarà amb molts llocs de treball que fins ara s’han considerat imprescindibles, i segons diuen els experts és un escenari que pot ser real, atenció, en 30 anys. Si podem augmentar els pressupostos en defensa, oi que podem augmentar els pressupostos en millora de polítiques socials, educacionals i sanitàries? No es tracta de ser de dretes ni d’esquerres, es tracta de ser just i de tenir perspectiva, en aquest cas de futur.

Per tant, Sr. M. Rajoy, no em digui què he de fer a la República independent de casa meva, i si el destí ha fet que sigui president d’una nació, treballi, però faci-ho per ella, no pel govern que tenim dins d’un altre govern, ara que ha sigut Carnestoltes, disfressat de democràcia.