Resposta de l''APM?'
SR. DIRECTOR:
Em presento, sóc el Xavi Cazorla, director de l’espai L’APM del Matí de Catalunya Ràdio. Els envio una carta al director en resposta a la carta publicada el dia 15 de febrer pel senyor Delfí Duran Segarra, sota el títol Catalunya Ràdio.
Primer de tot, gràcies per escoltar L’APM del Matí de Catalunya Ràdio i per expressar la seva opinió sobre algun dels continguts que va escoltar. Com que sovint mentre s’escolta la ràdio al cotxe es perden alguns matisos força importants, creiem que és important aclarir-li el que realment va passar.
En primer lloc, l’APM és un espai d’humor, i com fem cada dia, per tractar qualsevol notícia, donem veu a personatges imitats, siguin reals o, com en aquest cas, ficticis. No es tracta de dos periodistes parlant o debatent sobre el temporal de neu, sinó que es demanava que, si havia algun oient atrapat al temporal de neu 24 hores després, que truqués.
Així, coneixíem un personatge fictici, que segons explicava ell mateix era una persona de la zona alta de Barcelona, amb segona residència a la Cerdanya, amb molts calers i que exigia que els Mossos o els bombers li posessin les cadenes al seu cotxe d’alta gamma perquè ell no en sabia. Efectivament se li van proposar vies alternatives com la C-14 passant per Ponts i Tàrrega o la Collada de Toses i ell, com a personatge fictici classista i totalment esnob, es preguntava si allò era Catalunya i ho comparava amb Vallecas.
Per tant, no era l’opinió de cap periodista, sinó la veu d’un personatge de ficció, tot emmarcat dins un gag d’humor, que pretenia criticar precisament la gent de ciutat que no saben posar les cadenes al cotxe i es veuen atrapats enmig d’un temporal, i que col·lapsen així les carreteres, com si Catalunya fos només Barcelona.
Des de l’equip de L’APM? del Matí de Catalunya Ràdio lamentem que el lector no ho entengués així, però és clar que la nostra voluntat no era ofendre ningú.
Esperem que amb aquest raonament hagi pogut entendre el que realment va escoltar i l’animem a seguir L’APM del Matí de Catalunya Ràdio i a donar-nos la seva opinió tantes vegades com calgui. Gràcies.
