De Linyola a Waterloo

Sr. Director:

No és estrany que alguns alts funcionaris de la Generalitat donin part del seu sou al manteniment de la fal·làcia d’una república catalana a l’exili (els mateixos independentistes han afirmat per activa i passiva que la DUI va ser quelcom simbòlic).

Dic no és estrany perquè hi ha casos ja coneguts com per exemple alguns regidors de Linyola que van renunciar a la seva retribució –al principi de la legislatura– perquè l’alcalde del poble pogués demanar una excedència de mosso d’esquadra sense que el seu patrimoni minvés exageradament. El motiu és que així podria dedicar més hores a treballar pel poble. Però no està clar que calgués: amb la nevada de la setmana passada els caps pensants de l’Ajuntament van decidir tirar abonament (potassa i fosfats) per tot el poble. Van passar amb un tractor d’ensulfatar unes tres vegades! El resultat? Tot el poble empastifat del contaminant producte. El més curiós és que no hi havia alerta de gelada, fet que era innecessari. I, a més, es tractava d’un producte –a part de nociu per a la salut– molt més car que la sal que normalment s’utilitza en aquests casos.

El que deia: la redistribució salarial i el fet de pensar tant per no arribar enlloc sembla que passa tant a Linyola com a Waterloo.