Les cigonyes de Lleida, a Mario Biólogo

Sr. Director:

Mario, no et conec però el teu escrit publicat dilluns cinc de març al diari SEGRE m’ha fet decidir a escriure. La teva exposició de tan elegants aus que embelleixen els nostres entorns i que tota la vida han estat rebudes per Sant Blai, anunciant que arribava la primavera i ens acompanyarien any rere any, no té preu.

Aquest cap de setmana encara he pogut contemplar en un poble de Lleida, que em reservo d’anomenar, en una torre de l’església, la tan nefasta xarxa, que desmereix la seva imatge i només serveix per ferir-les, matar-les i en el millor dels casos que una cigonya amb sort la utilitzi igualment per construir el niu. Amb les xarxes no s’aconsegueix la seva intenció protectora.

Podem fer una visita pels voltants de Binèfar i contemplar, al costat de amb la carretera, dos torres d’alta tensió sense fer-se servir per al que van ser instal·lades, però sí ocupades cada any en aquestes dates per les aus que han tornat. Antigament a moltes cases es col·locaven llosetes esmaltades que, inclinades sobre els alerons de determinades cornises, impedien als coloms i a altres ocells d’instal·lar-se.

Jo crec que avui dia som molts els que hem viatjat i hem contemplat amb admiració grans edificis més o menys antics i moderns en els quals grans cúpules de vidre embelleixen i donen llum a l’interior de l’edifici o simplement són dissenys arquitectònics del mateix. Unes són esfèriques i d’altres són piramidals, no importa la forma. Protegeixen la pedra i la deixen contemplar. No es pretendria cobrir l’edifici, només col·locar peces de vidre al lloc i amb la forma adequada. Deixo la idea en mans de qui cregui que si es desenvolupa podria ser una solució.

Les cigonyes i el nostre patrimoni ho mereixen.