Lleida emmerdada

SR. DIRECTOR:

El títol no és cap metàfora. És literal, un fet evident. Les voreres de Lleida estan esquitxades de merda de gos. Com si es tractés d’un camp de mines visibles, els vianants hem d’anar esquivant, en un eslàlom tristament quotidià, les càrregues biodegradables que deixen sense recollir alguns propietaris de gossos.

De vegades, malauradament, aquestes mines pudents no sempre es mostren així de visibles, amb tota la variació de textures, mides i colors. És el cas dels parcs infantils, on les merdes de gos poden acabar fàcilment dissimulades sota la sorra o arrebossades amb terra, de manera que resulta difícil detectar- les a simple vista. Ho dic perquè ahir va ser la segona vegada que la meva filla de dos anys i jo acabem empastifats de merda de gos, a la roba, a les sabates i a les joguines per a la sorra. Puc arribar a entendre, fins a cert punt, que les ciutats no siguin espais amables, i molt menys per als nens, els ancians o els discapacitats. El que no entenc és que no es respectin els espais especialment dedicats als nens, on puguin jugar lliurement i embrutar-se de forma sana, experimentant i jugant amb la sorra, la terra i els elements del parc.

Alguns convindran amb mi que hi ha una gran distància entre trobar-se una tifa pastosa ben enfonsada al relleu de la nostra sola de les sabates a trobar-se-la entre les mans o a la roba. La distància, desamics propietaris- de-gossos-que-no-recolliu-els-excrements, és la que va entre un acte merament incívic a una qüestió de salut pública; perquè pressuposo en vosaltres certa saviesa i alguns coneixements sobre la potencialitat de la merda de gos per transmetre malalties greus als humans (giardiasi, criptosporidiasi, tricuriasi, amebiasi, larva migrans visceral, etc. segons Sant Google). La possible transmissió d’aquestes malalties als humans és especialment greu (cal que ho digui?) per als nens, que disposen d’un sistema immune encara immadur. Així que, malvolguts i incívics-propietaris- de-gossos-que-no-recolliu-caques, us demano, si us plau, que deixeu d’emmerdar carrers i parcs, tot apel·lant el vostre sentit de la responsabilitat i de la consciència cívica. Si no demano massa, és clar.