Carta de resposta als que viuen en la realitat de Waterloo

Sr. Director:

El Sr. Toni Postius, en el seu article d'aquest dissabte, fa quelcom tan poc democràtic com situar d’objectiu principal, com a candidat del PDeCAT a l’Ajuntament de Lleida, com posar la primera institució de la ciutat al servei de la República i fer fora el tripartit del 155 de Lleida, segons les seves paraules.

Miri, Sr. Postius, jo no vull fer fora ningú. Aquesta és una de les grans diferències entre vostè i jo. Si la política de Lleida, els seus objectius i ja no diguem els seus recursos ens els han de fixar des de Waterloo, anem molt malament.

Convergència, ara el PDe- CAT o el nom amb què acabin presentant-se definitivament a les eleccions, mai ha tingut un model de ciutat per a Lleida. Ni tan sols quan Convergència es dirigia des de Barcelona i no des de Bèlgica, com ara.

Ni l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ni els anteriors governs convergents han apostat mai per les Terres de Lleida, ni per la seva capital. Em centraré només en la ciutat de Lleida amb alguns exemples. La Paeria, com altres ajuntaments catalans, ha hagut d’aconseguir als tribunals el pagament de les escoles del cicle de 0 a 3 anys; els plans de barri, que vàrem tenir amb els governs de Pasqual Maragall i José Montilla, van desaparèixer amb els governs del seu partit, així com el creixement imprescindible mitjançant eines de política industrial o desenvolupament comercial. Confesso que em preocupa, que un partit d’abast nacional com el PDeCAT no tingui cap projecte per a la capital de l’interior de Catalunya, líder d’un dels sectors fonamental de l’economia catalana, com és l’agroalimentari. Això és el que hauria de preocupar-lo i no buscar per Waterloo inspiracions per projectes que no ajudin els nostres ciutadans.

Mentrestant, per vostè el 155 és l’excusa perfecta per amagar la seva total absència de projectes, d’iniciatives i d’inversions per a la ciutat de Lleida.