Reflexions

Sr. Director:

Dirigeixo aquesta carta a les persones que no voten partits independentistes. Estan satisfets i contents en el que s’està convertint aquest país? Els que érem joves quan va morir Franco i es va obrir un horitzó ple d’esperança cap a un país més modern, més transigent en el pensament dels altres, que, en aquell temps, tanta i tanta gent va lluitar per aconseguir un país plural en què poguéssim cabre-hi tots. En què s’ha convertit Espanya?

En un país mediocre. Un país en el qual cada vegada hi ha més desigualtats socials, grans fortunes que cada vegada en volen més, pensions més baixes i injustes, precarietat laboral, la banca més poderosa, polítics que juren el pensament únic (“¿Principios Fundamentales del Movimiento?”), o estómacs agraïts que són capaços de canviar el seu discurs, el “donde dije digo, digo diego”, per conservar el sou i la poltrona pels segles dels segles. Aquest és el país de futur a què aspireu per als vostres fills i néts?

Com és possible que un personatge de Lleida escrigui al diari per donar gràcies per l’aplicació de l’article 155? S’ha de donar gràcies per haver cessat de forma il·legal tot un Parlament elegit pel poble? I amb aquest, tot un Govern? Que han posat a la presó persones pacífiques en presó preventiva? Que ha escorcollat la Guàrdia Civil el Palau de la Generalitat, seu del Govern de Catalunya? Que han escorcollat la seu d’Òmnium? Tot això gràcies a l’article 155. Que després d’haver guanyat unes eleccions convocades pel govern espanyol, aquest govern està posant totes les traves possibles perquè els partits que van guanyar no puguin formar govern?

Que l’alcalde de Lleida, del PSC, rebi la Societat Civil Catalana i que els digui que mirarà d’anar a la manifestació de BCN a favor de la unitat d’Espanya? Que el Sr. Alfonso Guerra auguri un gran triomf en les properes eleccions de Ciudadanos? Que el Sr. Manuel Valls, exprimer ministre francès i exmilitant del Partit Socialista, ara vagi a les manifestacions de la mà de Ciudadanos? I aquesta gent era amb qui fa quaranta anys sortia al carrer, i jo anava amb ells per demanar LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA? De veritat són els mateixos? No m’ho puc creure.

Que el bisbe de Lleida es queixi que li pengen llaços grocs a la porta de la Catedral, llaços que són el símbol de la injustícia perquè hi ha persones injustament tancades a la presó. En canvi, l’abat de Montserrat ha anat a visitar Oriol Junqueras a la presó, com a acte cristià a favor dels que pateixen. Una de les màximes del cristianisme és les benaurances que va pronunciar Jesús, la vuitena de les quals diu: “Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.” Qui s’acosta més a l’Evangeli?

En quaranta anys, l’Espanya de la qual no ens parlen ha estat sancionada en 103 dels 157 procediments dels quals ha estat acusada. Quaranta-vuit d’aquestes sentències han condemnat Espanya per violar el dret a un judici just.

Aquest és veritablement el país de futur que voleu? Aquests són els polítics que voleu que us representin?