Hola univers, hola vida

SR. DIRECTOR:

Omple deu sacs de seixanta quilos de sorra i escull un simple granet d’aquests sis-cents quilos de sorra, mira’l bé i pensa el que representem a escala global en l’univers que coneixem actualment. Carl Sagan, un avançat en el coneixement de l’astronomia, escriu al seu llibre Cosmos que totes les històries de vides des del principi dels temps estan emmagatzemades en la composició d’aquest gra de sorra, que amb prou feines pots veure’l o al palpís d’un dit de la teva mà. Potser pots pensar que no és possible que siguem tan insignificants si, dins de la seva memòria històrica, hi ha totes les ombres de tots els éssers humans que han viscut en aquest món. I importa poc o gens haver representat personatges que hagin estat grans profetes, poderosos conquistadors, reis, emperadors, pensadors, inventors, grans músics o hagin estat el més ric del món o un pària qualsevol. Per sort tots els avantpassats, tots els presents i futurs habitants d’aquest planeta Terra tenen un cos amb els mateixos components orgànics i la mateixa destinació final després de viure una vida. Només queda un residu per a l’eternitat, que és pols d’estrelles.

Quina gran sort la meva, tenir l’oportunitat d’estar llegint un llibre després que hagin transcorregut més de tres-cents mil vuit-cents milions d’anys d’evolució i més de vuitanta mil milions d’éssers humans m’hagin precedit anteriorment en aquest món. Segons Carl Sagan som una espècie que ha evolucionat des del principi dels temps i continuarà evolucionant constantment, fins a intentar aconseguir desplaçar-nos a altres planetes i sembrar la llavor de la vida per l’univers o els multiuniversos.

Des de la meva infantesa he tingut la necessitat d’intentar saber o descobrir els misteris de la vida, perquè no acceptava l’obligació de morir. Per aquesta raó després de molts anys de plorar durant les nits desconsoladament i pregar al Déu de les meves creences que la vida no s’acabarà mai, vaig trobar la confiança en una persona anomenada senyor Joan, amb qui els meus pares mantenien una bona amistat de veïnatge, amb el pas dels anys vaig tenir-hi llargues converses sobre la vida i la mort. També l’oportunitat d’assistir a unes reunions espiritistes, en les quals aquest es reunia amb diverses famílies de veïns i mitjançant comunicació espiritual escoltaven les veus dels difunts i altres éssers de llum, segons ells. He de confessar que a partir d’aquestes reunions, les meves creences religioses les vaig anar combinant amb els ensenyaments que predicava Jesús amb els apòstols, ja que el seu missatge era el mateix, sempre parlaven de pau, amor, comprensió i caritat.

Ara, en les albors d’haver d’acomiadar-me de la meva vida, de la meva família i de tots els meus amics perquè el pas del temps no perdona res ni ningú, mentre pugui continuaré llegint llibres d’astronomia i llibres amb missatge d’aquesta llum que no es troba en els llibres de la vida. En la meva existència, només he trobat la pau en la tranquil·litat de la meva consciència i en la fe de l’esperança.