Al pare!

Sr. Director:

Ja fa un any que ens vas deixar, però el teu record està present en tot moment a la meva vida, sobretot en el meu dia a dia.

Des de fa un any penso en tu i reso aquella oració de Sant Bernard que em vas ensenyar en un banc de Sant Llorenç quan tot just tenia 6 anys. Ho recordo com un dels moments més clars de la meva vida: tu i jo asseguts en un banc, amb l’església buida, repetint l’oració que ja mai més he pogut ni volgut oblidar, i avui és la teva, la que em fa estar amb tu cada dia.

Els teus néts també tenen molt present el Padrinot, aquell homenot que va dir “com em voleu dir a mi? Padrinet no s’adiu amb la meva imatge. Digueu-me Padrinot”. I així ha quedat per als teus molts néts. Que orgullós has d’estar de tots ells. Tots som conscients que els teus valors són part de la nostra vida i són el llegat més gran que ens has pogut donar: la família, la lleialtat, el respecte als altres, la coherència, l’estima, en definitiva aquests valors cristians i humans que eren la columna vertebral de la teva vida i que ens vas voler regalar.

Sé que no estaré a la teva alçada, però et prometo que no només ho intento cada dia, sinó que penso allò de “com ho hauria fet el pare? Què m’hauria aconsellat?”. La veritat és que fas falta, molta falta. No només és una frase, ni tan sols un sentiment profund. Moltes vegades també és un element indispensable de pau, de consell, de reflexió acompanyada.

Quan et necessito la veritat és que et trobo. No tant com voldria, òbviament, però sé que em diries en molts moments, i això m’ajuda molt. Tant, que sense tu no sé com podria prendre de manera correcta les meves decisions, no sols tenint present tots aquells valors que van ser la guia de l’educació que ens vas donar, sinó perquè no et vull fallar. Vull que estiguis orgullós i que sigui una decisió que, encertada o errònia, sigui la que cregui més justa, tal com tu deies, i així ho intento fer.

Pare, estigues tranquil. Nosaltres serem aquí, estimant-te com sempre. Els teus néts, creixent i sent persones de bé com volies tu. La teva família és gran i serà més gran amb el temps i el Padrinot sempre hi serà present perquè la teva petjada és molt profunda; amb l’ànima i amb l’educació amb valors que ens has donat. Tu i jo continuarem parlant cada dia i caminant junts perquè sé que al teu costat, com sempre, estic segur.

T’estimo, Pare.