Alemanya hi posa el fil
SR. DIRECTOR:
Des de l’alegria d’haver encertat, com molts pensaven que no era possible seguir per més temps amb tanta injustícia, injustícia que encara sembla voler continuar. Els últims esdeveniments sortosament posaran seny a tots els que ens l’atribuíem com a patrimoni nostre. La notícia tan esperada de la libració i no extradició per rebel·lió del nostre sempre estimat president, dins la nostra lògica, fruit de la vivència directa dels falsos fets imputats, portarà amb seguretat beneficis per a tots els que vivim a Catalunya, menys, potser, per a aquells que s’alegraven enèrgicament i s’alimentaven de la seva pròpia ràbia i veien exemplar i necessària la pena de 30 anys que podien ser condemnats. Quin cor més dur han de tenir els que encara ho pensin, sento pena per ells, ja que hauran de caminar amb el seu cor tota la vida.
Tot plegat em fa recordar el que passava abans a l’escola on es castigava injustament, a vegades brutalment i amb desmesura, amb càstigs que ara serien i són inacceptables per cruels i injustos, la mateixa crueltat i injustícia que he vist en aquest càstig col·lectiu que polítics de la vella escola antidemocràtica defugint del diàleg aplaudien i instaven a aplicar. Potser però, ara amb més calma i serenor, amb la tensió controlada, aconseguirem cosir ferides com tant s’ha dit que calia i cal, Alemanya i els altres països europeus sortosament ens han posat amb les sentències clares i contundents el fil que no trobàvem i ara toca exigir als nostres cirurgians que amb aquest fil comencin a cosir, anestesiant si cal, paraules i ferides.
