Els fets del Parlament
Sr. Director:
He rebut, com a subscriptor de SEGRE, l’Anuari de 2017. L’espero cada any amb expectació i els col·lecciono tots des del primer moment. Es tracta d’una bona manera de tenir resumida, en un format àgil i planera la història quotidiana de les nostres comarques, el nostre país i el món sencer amb els fets més rellevants que hi han succeït juntament amb les anàlisis, comentaris i dades de tot tipus que ens ofereix.
Crec que tots els anuaris estan elaborats amb molta professionalitat i objectivitat i entenc també que la tasca de selecció de fets i esdeveniments que s’hi esmenten és feixuga, molt laboriosa i que sempre és possible passar-ne algun per alt. Fins i tot, s’ha de reconèixer que allò que per alguns pugui ser important, per a d’altres no ho sigui tant. Al cap i la fi, no tot té cabuda en un format que sempre serà limitat.
Amb tot, al meu entendre, en el relat del mes de setembre, no es menciona el fet polític més important que va succeir a Catalunya. Efectivament, els dies 6 i 7, el Parlament de Catalunya, ens unes sessions titllades de vergonyoses pels mateixos protagonistes i tot vulnerant els drets dels diputats i diputades de l’oposició, va saltar-se el seu propi Reglament, les recomanacions dels lletrats, l’Estatut de Catalunya, la Constitució espanyola, els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i va aprovar unes normes i lleis, tot seguit impugnades i suspeses pel Tribunal Constitucional, que han estat l’origen de bona part dels fets que han succeït després a Catalunya i dels quals encara patim les conseqüències.
Penso que hauria valgut la pena esmentar-ho per ajudar a comprendre part del que passa i del que ens ha passat.
