Obrim els ulls
SR. DIRECTOR:
Estic molt preocupada pensant quantes n’hauran de fer aquests governants del PP perquè els seus votants (entre els quals segur que hi ha bona gent i de classe treballadora) es treguin la bena dels ulls, s’adonin de què són capaços i deixin de votar-los. Ahir veient com aplaudien i victorejaven Cristina Cifuentes, jo sentia com si m’estiguessin escopint a la cara, a mi i a tota la gent que com jo, ens ha costat tant tenir el que tenim. I és que a les famílies normals ens han costat molt els nostres estudis, els dels nostres fills i perquè tinguin màsters inclús ens hem hagut d’endeutar.
Jo no sabia que existís una universitat amb un 80% de professors i personal no docent del PP. Però ara, sabent-ho, estic segura que aquest no ha sigut un cas aïllat. M’imagino la facilitat amb què expedeixen títols universitaris, màsters i aproven assignatures per afinitat política o per tornar favors. I és que el poder sempre ha estat en mans dels mateixos i sempre són els mateixos els que es deuen mútuament favors.
Algú encara es creu allò de la igualtat d’oportunitats? Votants del PP de classe treballadora: encara no veieu que ells sempre estaran al capdavant de les principals empreses en aquest país on la titulitis és tan important? No veieu que sempre manaran? Sempre tindran un currículum millor que el nostre.
Jo vaig tenir un professor de Farmacologia, catedràtic de la Universitat de Barcelona, el Sr. Sanmartín, que en un passadís de la facultat tenia una placa commemorativa pels seus mèrits en el Movimiento. Aquell professor era impossible que tingués cap títol universitari. Era evident. Es va passar tot el curs dient una tonteria rere l’altra (que també té mèrit!...) i amb la incapacitat d’escriure a la pissarra res que tingués coherència ni veracitat. A final de curs, tots aprovats i els que anàvem a classe, notable. Ara ho veig clar, llavors no m’ho acabava de creure. D’això ja fa molts anys, ara bé el que no em pensava és que això continués.
Ja no sé què dir més que la famosa frase Proletarios del mundo, uníos, obriu els ulls i deixeu de votar-los, si us plau. Hem de fer entre tots alguna cosa perquè no haguem de dir que la història es repeteix. Està a les nostres mans.
