Tics de dictadureta

Sr. Director:

D’un temps ençà estem vivint una regressió democràtica galopant. Rapers condemnats per les lletres d’una cançó, obres artístiques censurades, periodistes que han hagut de canviar de mitjà perquè la seua opinió ja no s’adiu amb la línia editorial, persecució de periodistes per la seua afinitat ideològica, acusacions de delicte d’odi a tort i a dret, quan aquest delicte està pensat per protegir les minories vulnerables... Si no hi ha llibertat d’expressió, no hi ha democràcia! En fi, una cacera de bruixes.

L’Estat amb totes les seues armes, jutges, policia, mitjans de comunicació... perseguint tot allò que no els agrada, per salvar la pàtria. “Todo por la patria” diu el lema. No m’hauria imaginat mai que aquest “todo” voldria dir que tot s’hi val. La justícia hauria de buscar la veritat, però quan veiem que està en mans d’un Estat que és capaç de tergiversar-la, falsejar-la o fins i tot negar-la, ja no hi ha justícia. I si no hi ha justícia de veritat, no hi ha democràcia! Acusar algú de rebel·lió quan no hi hagut violència és una farsa, una indecència, una aberració. L’única violència que hi ha ja sabem d’on ha vingut i d’on vindrà, perquè tal com va dir Gandhi “la violència és la por als ideals de l’altre”.

Sentir parlar d’explosió violenta o d’organització criminal em fa venir calfreds. I en tot aquest periple, què fan alguns que s’autoanomenen d’esquerres? Doncs mirar cap a una altra banda o, si tenen temps, posar-se a salvar l’Antàrtida. Aquí sí que hi ha pensament únic, aquí no hi ha ni dretes ni esquerres, ni drets fonamentals de les persones, l’important és salvar la pàtria, a tota costa, peti qui peti, fins i tot si el que peta és la democràcia. Sentir alguns polítics catalans afirmant que aquí hi ha violència i altres mentides, em fa una mica de llàstima, quina poca dignitat moral! Per sort, des d’Alemanya ens ha arribat una mica de llum. Esperem que la veritat acabi guanyant!