Motivem-los?

SR. DIRECTOR:

Fa pocs dies em vaig trobar al mig d’una discussió amb una mare, el seu fill deixava d’estudiar i el noi es posava en mans del món laboral... i fins que no trobés feina, el tenien plantat a casa.

La mare donava la culpa a la poca motivació que els professors inculquem als alumnes per seguir estudiant. Però com volen que els motivem més, quan veuen que sense estudis pots estar fent tertúlies i cobrar un dineral a les principals televisions estatals (i com menys educat ets, millor)? Com podem provocar un entusiasme pels estudis quan una cria i la seva família obtenen uns ingressos elevadíssims perquè tenen sang blava? Com podem promoure les ganes de l’esforç educatiu quan no som capaços de trobar un M. Rajoy que cobrava en negre sobres que superen els salaris dels professors? Com podem suscitar una inquietud intel·lectual quan dirigents del govern fan ús de les portes giratòries per cobrar salaris milionaris?...

Els professors fem el que podem, però la societat ha de canviar el que és important per millorar el futur. L’educació és una escalada social que es basa en l’esforç intel·lectual: més enllà d’uns conceptes que ensenyem que serviran per superar proves oficials, més enllà d’això, el més important de l’educació és la cultura de l’esforç i l’humanisme. Però, francament, en aquest estat, els que més tenen són els que s’han saltat aquesta cultura i l’humanisme, s’han passat pels ___ totes les regles humanes, no els ha importat trepitjar els drets dels altres per millorar la seva vida.

Motivem els joves per estudiar, però iniciem abans un canvi social: els que més esforç fan, que tinguin una millor vida, i que tothom, sigui qui sigui, vingui de la família que vingui, que per viure bé, s’ho hagi de treballar!